Petit observatori
Un xiprer és la callada amiga
La revista 'Xipreret', de l'Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, és una manifestació de vitalitat
La casa dels finestrals gòtics del carrer del Xipreret on els historiadors situen que es va firmar el Conveni de l’Hospitalet. /
Ja és sabut que a les grans ciutats se celebren molts actes.
De tota mena. La diversitat és extraordinària però els que més admiro son els actes que neixen en un àmbit més aviat modest i amb un impuls que increïblement perdura al llarg dels anys.
Penso que cal fer un homenatge al Xipreret que va néixer el 1932 i la guerra va interrompre el seu funcionament fins l’any 1978, si no m’equivoco.
És més que un butlletí cultural que pot interessar als socis. Jo el llegeixo amb profit.
El “Xipreret” és la revista d’una entitat molt activa, l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, i manté el ritme durant anys. Quines propostes per un més de juny? Concerts infantils i juvenils. Visita al Museu de la Màgia a Santa Cristina d’Aro i també de la Ciència. Representació de l’obra “El Fantasme” per un grup juvenil.
Diumenge de Festa Major ballada de sardanes i memòria de Jaume Raventós. I un altre dia... més.
Exposició de dibuixos i pintures. I moltes coses més perquè també explica la història de la ciutat i entrevista als seus ciutadans.
Jo he de felicitar l’Ateneu per aquesta manifestació de vitalitat.
En altres temps jo vaig caminar dies i dies en la més absoluta soledat. Els pobles que buscava sempre eren més enllà i quan els travessava devien pensar: “I aquest qui és, i cap on va”. Com m’hauria agradat que algú em digués “en aquest poble no hi trobaràs res important”.
Notícies relacionadesI ara és això el que fa el Xipreret: Acostar a la gent de bona voluntat. Compartir unes quantes passes per fer camí a la solidaritat.
L’alt xiprer talla l’aire, va dir un poeta. El Xipreret uneix la gent.
