Gir a la justícia

'La manada': condemna exemplaritzant

La sentència implica un tomb important davant l'abordatge penal de les violències sexuals, perquè entén la falta de resistència de la víctima

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48737159 madrid 21 06 2019   politica concentracion esta tarde frente190621201539

zentauroepp48737159 madrid 21 06 2019 politica concentracion esta tarde frente190621201539 / DAVID CASTRO

Sembla que per fi el sistema judicial comença a entendre la naturalesa dels delictes contra la llibertat sexual. Sens dubte la violència simbòlica ocupa un paper important en aquest i en la gran majoria de delictes de violència sexual.

Notícies relacionades

Entendre que una persona, majoritàriament una dona, quan està patint una agressió sexual utilitza com a estratègia d'afrontament la passivitat és fonamental per poder analitzar i per tant jutjar el delicte. Des d'una perspectiva psicosocial la superioritat i el potencial dominador de l'home (en singular i molt més si és en plural) opera en l'imaginari de qualsevol dona perquè des que tenim ús de raó aprenem que els homes poden exercir violència sexual sobre nosaltres i la responsabilitat de protegir-nos recau en nosaltres. El simple fet de caminar soles pel carrer de nit pot ser un factor intimidatori; una referència sexual no consentida en segons quin context també pot ser-ho. Però no és només construcció social. La realitat confirma aquest imaginari. Les agressions sexuals es produeixen i, afortunadament, cada vegada surten més a la llum.

En aquest context social no és necessària cap força per preveure el que passarà si cinc homes t’acorralen en un portal de nit. Davant d'aquesta situació, davant aquesta por atàvica el dilema psicològic sol ser: violació o mort. És per això que la resistència davant de l’agressió no pot ser un termòmetre que en mesuri la gravetat igual que tampoc ho pot ser la violència exercida pels violadors. La violència simbòlica que hi ha darrere d’aquest acte és molt més gran que qualsevol agressió física directa. Així mateix demanar resistència a la víctima és demanar una heroïcitat que posa la responsabilitat en ella i no té en compte com actuen els éssers humans davant les situacions de perill. Incorporar aquestes dues qüestions en l’anàlisi jurídica implica un gir important davant l’abordatge penal de les violències sexuals. El repte serà que aquesta sentència marqui una fita dins el sistema judicial. Hem de deixar de parlar d’abús sexual ja.