El camí d'Europa i el camí errat

Yuval Noah Harari va publicar fa uns mesos el seu tercer llibre. Els dos anteriors van ser supervendes. El primer, Sapiens, era un viatge al passat i a la profunditat de la humanitat. Va ser el que més es va vendre. El segon, ‘Homo deus’, era el seu pronòstic sobre el que pot passar en el futur amb els éssers humans. Harari, que és un jove professor d’Història medieval a la Universitat Hebrea de Jerusalem, va presentar el seu llibre a nombrosos països, defensant que situacions com la del ‘brexit’ són anecdòtiques i no tindran repercussions significatives en el camí de la “unificació humana” en el qual ens trobem. En la mateixa línia, l’autor afirma que hi ha polítics que estan distrets i distreuen la gent amb el ressorgiment dels nacionalismes.

A '21 lecciones para el siglo XXI', Harari centra la seva atenció en qüestions candents de l’actualitat. Si el primer llibre va ser sobre el passat i el segon sobre el futur, el tercer fa atenció al present del món contemporani. Els desafiaments de la humanitat són globals i en aquesta direcció hauria d’enfocar-se l’atenció dels països i els homes d’Estat. En una de les entrevistes que va concedir, va dir que, “en les recents generacions, les poques civilitzacions que queden al món s’han anat fusionant en una civilització única i global”. Probablement és una de les veritats més simples i de més abast, però existeixen polítics i ciutadans que es rebel·len contra seu, que volen reafirmar-se en la seva civilització i cultura particulars. Això pot comprendre’s, però qui així ho vol es troba en el costat equivocat de la història. Harari ho diu remarcant que el futur de la història “està clar” que va en la direcció de la “unificació”.

Fins i tot els grans desafiaments als quals ens enfrontem no són locals sinó globals: l’escalfament del planeta, la disrupció tecnològica o la proliferació nuclear, que figuren entre els més destacats, fan que depenguem més uns dels altres a escala planetària. A diferència del seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, a qui Harari no estima gaire, atorga a la Unió Europea un paper crucial en el moment en què ens trobem i en el futur més pròxim. La UE és un experiment que s’irradia cap a la unitat del món. El que la humanitat necessita són projectes cooperatius com els que es debaten a la UE, tot i que de vegades sigui sense gaire èxit. De fet, la UE és un projecte cooperatiu de molta importància, potser de la màxima importància.

“En un altre segle i en una altra situació, crec que no hi hauria hagut res necessàriament equivocat amb el ‘brexit’”, ha dit. “El problema rau en el tipus de desafiaments als quals ens enfrontem avui”: quan un està massa absort en els seus propis interessos locals, no pot respondre als grans desafiaments globals, que són els importants. I no obstant, Harari també critica els liberals que han volgut veure en el referèndum del 'brexit' i en l’ascens de Donald Trump a la presidència poc menys que el final de la humanitat. El professor israelià creu que s’han de rebutjar taxativament les opinions i profecies mil·lenaristes que pronostiquen el final del món.

Però, “si el projecte europeu fracassa”, adverteix, “seria una indicació que la creença en els valors liberals de llibertat i tolerància no són suficients per resoldre els conflictes globals del món”. És una opinió des de la qual recolza la Unió Europea i que està en clara oposició amb les idees de Netanyahu, un antieuropeu convençut que sembra zitzània sense parar al vell continent, principalment a Europa de l’Est.

Notícies relacionades

Yuval Noah Harari: "La majoria de la gent serà innecessària al segle XXI"

Yuval Noah Harari: «Els robots obligaran les persones a reinventar-se cada 10 anys»

Harari també ha criticat el nacionalisme israelià, que, com probablement hauria dit Saddam Hussein, és la mare de tots els nacionalismes. És sabut que Israel recolza el ressorgiment dels nacionalismes i localismes per tot arreu, especialment a Europa.

“Si cada nació pensa en si mateixa, ¿qui pensarà en els problemes globals?”, es pregunta. “No veig que Israel estigui fent cap contribució significativa per confrontar els principals desafiaments de la humanitat”. I torna a repetir que el model que s’ha de cuidar és el de la Unió Europea, que ha permès que països com Alemanya i França, que durant molt temps han estat enfrontats, hagin assolit compromisos que han sigut beneficiosos per a Europa i poden ser beneficiosos per al món. “Ja tenim una ecologia global, una economia global i una ciència global, i, no obstant, estem atrapats per les polítiques nacionals” i per les cultures locals.