Regular els lloguers: falses creences

Encara hi ha qui creu que només utilitzem un 10% del cervell (que l’hi diguin a Scarlet Johansson) o que la immigració és dolenta per a l’economia (¡aixequem un mur!). Són biaixos cognitius que procedeixen del fet que tendim a prendre decisions d’una manera intuïtiva i ràpida, en lloc de fer-ho d’una manera reflexiva, que és més costosa i lenta. Aquests biaixos ens predisposen a acceptar informació falsa ('fake new'), sobretot si és simple i es propaga a través de canals com ara família, amics i xarxes socials.

El decret per regular el preu dels lloguers a Catalunya que aquest dimecres no ha sigut convalidat estipulava que, a les zones d’alta demanda, l’increment del preu pugui ser com a màxim d’un 10% per sobre del que marca l’Índex de Referència de Preus del Lloguer. També preveia excepcions en les vivendes d’obra nova i en grans rehabilitacions, en les quals el preu podria ser un 20% superior a l’índex. Tots els partits de l’oposició han votat contra el decret. Els arguments varien entre aquells que consideren que envaeix competències de l’Estat (Ciutadans i PSC) i aquells (comuns o la CUP) que el veuen insuficient, amb massa excepcions i sense poder sancionador perquè tingui un impacte real en els preus.

Cap d’aquests arguments importen. L’argument rellevant és que l’evidència empírica demostra que mai han funcionat les polítiques de control o limitació dels lloguers. Els efectes més documentats en ciutats com Berlín, Estocolm, Boston i San Francisco acostumen a ser la depressió de la nova construcció, la reducció de l’incentiu al manteniment de les vivendes, la reducció de l’oferta de vivendes de lloguer i un efecte ambigu en els lloguers (que augmenta segurament en el sector no regulat) i en els col·lectius que es pretén protegir.

Si els propietaris no tenen incentius per posar les vivendes en el mercat, no ho fan, no les mantenen, i això paralitza el mercat. Perquè d’alternatives sempre n’hi ha: deixar-la buida, vendre-la, posar-la a Airbnb... Just el contrari del que es necessita: oferta. També s’observa un gran augment de lloguers en els mesos previs a la introducció de la mesura (els propietaris s’avancen) així com l’aparició de la picardia, la corrupció (en un mercat propici) i el mercat negre per evitar la regulació.

Notícies relacionades

L'oposició tomba el decret de control del preu de lloguer

Satisfacció unànime entre llogaters i arrendataris pel rebuig del decret dels lloguers

Un recent estudi utilitza l’efectivitat de la regulació dels lloguers per a l’accés a la vivenda com a exemple de 'fake new' que fins i tot els estudiants d’economia accepten igual abans i després del seu curs d’economia. La preocupació per la desigualtat afavoreix la persistència de la 'fake new'. En l’estudi, es presenta com a solució comunicar-la mitjançant un text de refutació. Que és el que acabo de fer. ¿Tornarem a parlar de limitar els lloguers en lloc d’apostar, d’una vegada per totes, pel lloguer social? No és ràpid, no és fàcil, però és factible, per exemple reservant un percentatge de cada promoció nova a la vivenda social  reservant un percentatge de cada promoció nova a la vivenda socialo animant els propietaris de cases buides a posar-les de lloguer.

*Director de l’Escola d’Empresa Tecnocampus - Universitat Pompeu Fabra