Tribuna
Per una bona regulació dels lloguers
Necessitem noves eines, valentes i efectives
fcasals36245635 barcelona 11 11 2016 economia carteles de pisos en alquiler 180801184403 /
La regulació dels lloguers impulsada per la Generalitat ha generat un rebuig unànime per part del Sindicat de Llogaters, dels ajuntaments més afectats per la pujada dels lloguers i dels diferents partits que conformen el Parlament. Aquesta resposta contrasta amb l’ampli recolzament que va rebre la llei contra l’emergència habitacional, llei 24/2015. Una llei que per primera vegada corresponsabilitza els grans propietaris a aportar solucions a la crisi habitacional.
La clau de l’èxit va ser el lideratge ciutadà, exercit per unes entitats expertes en la lluita pel dret a la vivenda, que van aconseguir arrossegar els partits per aprovar un text, ambiciós i efectiu, que molts mai s’haurien imaginat votant-hi a favor.
Un decret dels lloguers que no funciona. Malgrat el sobreesforç econòmic que ja fan les famílies arrendatàries, la proposta del Govern consisteix a permetre nous increments de fins a un 15% sobre els preus actuals. A més, les famílies que volen continuar vivint al mateix pis queden fora de la regulació. En el cas dels pisos nous i les finques sotmeses a grans rehabilitacions, impulsades normalment per grans propietaris o fons d’inversió, els lloguers podrien incrementar-se fins a un 20%. Una altra carència important és no preveure cap procediment efectiu per sancionar incompliments de la llei. És per tot això que el Sindicat de Llogaters va qualificar la norma com a decret farsa.
¿I llavors? ¿Què perseguia realment el decret? Es tracta d’un decret fet de pressa i malament. Impulsat per una conselleria d’ERC a la recta final de la campanya de les municipals, sense comptar ni amb les entitats i els moviments socials que fa anys que lideren la lluita pel dret a la vivenda a Catalunya ni tampoc amb els ajuntaments, tot i que siguin les institucions que haurien d’aplicar la norma. El contingut del text deixa al descobert el que desgraciadament sembla evident: no es pretenia resoldre un problema; es pretenia incidir en la campanya de les municipals.
Lideratge ciutadà per punxar la bombolla. És evident que els ajuntaments necessitem noves eines legals, valentes i efectives, que estiguin a l’altura de la situació. Fa només dues setmanes, a Berlín i a Nova York, grups polítics progressistes i entitats veïnals tancaven acords per superar la contenció de rendes apostant, temporalment, per mantenir els preus dels lloguers allà on han arribat al límit. És més, totes dues estableixen l’obligació d’abaixar preus quan són clarament abusius i introdueixen fortes sancions en cas d’incompliment.
A Catalunya també tenim experiència a impulsar regulacions agosarades que ataquen l’especulació com la llei pel dret a la vivenda de Catalunya del 2007 i la mesura aprovada a Barcelona que obliga a dedicar un 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a vivenda protegida.
Per acabar amb els lloguers abusius, necessitem polítiques valentes que escoltin les persones, les entitats i les administracions més afectades i incorporar les mesures més avançades que hi ha als països del nostre entorn.
*Regidora de Vivenda i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona.
