L'error de jugar al joc de la gallina per solucionar desacords

Pedro Sánchez no vol que el seu Govern depengui dels votsd’ERC. L’ombra de l’anterior legislatura i la creença que al conflicte català encara li queden alguns moments de dificultat segurament expliquin la negativa del PSOE a apostar per un Govern de coalició. Un Govern de coalició que segurament tindria més problemes per incorporar el vot d’altres partits per aprovar les seves lleis, propostes i pressupostos. Pablo Iglesias, per la seva banda, vol la visibilitat que els donaria estar al Govern, però també vol evitar recolzar un Govern que pugui utilitzar la geometria variable i ignorar els seus vots en el futur. El desacord és, doncs, inevitable. El PSOE i Podem no comparteixen visió sobre quines aliances haurien de determinar la legislatura que ve i això genera una tensió en les negociacions innegable. 

El problema és que sembla difícil creure que aquest desacord impossibiliti la negociació que els dos partits haurien d’estar tenint en l’actualitat. Ni el PSOE ni Podem tenen una proposta de Govern alternativa si les converses entre els dos fracassen, ni sembla que les diferències actuals resultin irreconciliables si tenim en compte els possibles governs alternatius que sortirien. L’actual clima de bloqueig sembla més a causa d’un problemad’estratègies de negociacióque un problema en el fons.

Ens trobem més aviat davant d’un arriscat joc de la gallina als quals alguns han preferit jugar per evitar haver d’entaular negociacions incòmodes amb altres partits. Unes negociacions que implicarien renunciar a certes coses per poder així satisfer les demandes de l’altre. Una cosa que segurament sembli atractiu estalviar-se a curt termini. Però jugar que l’altre renunciï a imposar les seves preferències per por no només és una estratègia arriscada; a més, impossibilita generar consensos de Govern estables que surtin de la negociació entre la pluralitat d’opinions existent. 

Acord gairebé inevitable

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els resultats són els que són. El Govern necessita sortir del pacte entre diferents partits i la posició de Ciutadans fa que l’acord entre el PSOE i Podem sembli gairebé inevitable. És cert que no és un pacte fàcil ni lliure de problemes, però aquestes dificultats no justifiquen la falta de negociació sincera que sembla intuir-se de les declaracions recents d’alguns dirigents. La política és precisament l’art de superar desacords, de renunciar a principis per aconseguir béns majors.

És l’art de convèncer, sí, però també l’art d’incorporar i incloure la diversitat d’opinions en les decisions polítiques per generar coalicions guanyadores. De pactar i cedir amb aquells als quals no has convençut al 100% però amb qui comparteixes suficients punts com per intentar formar un Govern. És des d’aquest prisma des del qual els partits haurien d’estar dialogant i negociant, no des del prisma del joc de la gallina. Un joc en el qual els dos motoristes poden acabar caient pel precipici.