Dues mirades
Fer veure que es fa
La vivenda és la principal preocupació dels barcelonins, ¿és legítim jugar amb aquesta inquietud per finalitats partidistes o d'imatge?
zentauroepp36921854 lloguer barcelona190525122853 /
El pitjor del decret de lloguer que tota l’oposició va tombar no va ser que mostrés la fragilitat del Govern de JxCat i ERC, sinó que delatés la seva total incompetència. Un decret mal fet, que traïa la seva suposada intenció, i sense possibilitat de prosperar per superar les competències. Ni tan sols el vell estratagema d’aprovar decrets bonics que saben que seran tombats els va sortir bé. El decret, nascut en plena campanya electoral, no hi havia per on agafar-lo. Una presumpta regulació del mercat construïda a partir de la seva pròpia fanfarroneria. L’excel·lent article de Carles Cols il·lustrava la barrabassada amb un exemple real: una dona obligada a abandonar el seu pis davant d’un desmesurat augment de lloguer de 1.000 a 1.300 euros, amb el decret a la mà, l’increment podia arribar a 1.320.
Costa entendre tanta inutilitat. La vivenda és la principal preocupació dels barcelonins, ¿és legítim jugar amb aquesta inquietud per finalitats partidistes o d’imatge? ¿És admissible quan tants pateixen els excessos del mercat i tants proven de combatre’l? Fer per fer, per fer veure que es fa. Una farsa. Una més.
