IDEES
L''streaming' és de les cineastes
zentauroepp48474673 icult caleel harris en un fotograma de la serie as nos ve190627192720 /
¿I si l’‘streaming’ és de les cineastes? Fa uns dies, Kyle Buchanan publicava a 'The New York Times' 'How Will the Movies (As We Know Them) Survive the Next 10 Years?', un reportage magnífic que recollia l’opinió de cineastes influents sobre els canvis a la indústria. Es parla del futur de les pel·lícules petites, de si l’estrena als cines encara és important, de l’'streaming'... En definitiva, dels temes que estan en l’ambient i sobre els quals reflexionem tant els que fan pel·lícules com els que en parlem. És un bon repàs de l’estat de les coses, sobretot perquè les veus són variades i observen el mitjà des de diferents actituds, totes a tenir en compte. Sembla una tonteria, però no ho és. Trencar el sostre de l’observador expert però distant és un encert, però encara ho és més proposar una alineació plural (a l’article hi participen la directora Ava DuVernay, el productor Jason Blum, l’actriu Octavia Spencer o el còmic Kumail Nanjiani) i deixar que cadascuna de les parts escombri cap a casa.
Jessica Chastain assenyala que moltes directores que no han pogut accedir al sistema dels estudis han tingut oportunitats a Netflix o Amazon
De les aportacions, em va cridar l’atenció una de l’actriu Jessica Chastain sobre l’'streaming': “He vist moltes cineastes que no han aconseguit accedir al sistema d’estudis tenir oportunitats a Netflix i Amazon. Estic feliç pel rumb que està agafant la nostra indústria”. És una observació important, bàsicament perquè, malgrat avenços puntuals (tenim Patty Jenkins i Anna Boden, demostrant que el 'blockbuster' els surt de meravella), el sistema dels estudis continua sent vell, rígid i al·lèrgic a les directores. I no canviarà així com així.
Per això coincideixo amb Chastain que l’'streaming' planteja un panorama prometedor per a les cineastes. Les plataformes necessiten dues coses que juguen a favor de la seva (esperem que sigui espectacular) incorporació: generar continguts (sí, això potser els obre més la porta per necessitat que per una presa de consciència) i arribar a un públic que ja no es conforma amb els relats de sempre, que vol veus noves que li expliquin què hi ha allà i ningú havia volgut (o sabut) explicar-li. I, òbviament, moltes d’aquestes veus són de dones.
