¿Lluitar contra el foc o adaptar-se als incendis?

El gran incendi forestal de la Ribera d’Ebre ha reobert el debat sobre com actuar davant d’aquest tipus de fenòmens. La complexitat de les decisions que s’han de prendre és aclaparadora, però el coneixement científic no té dubtes quant al missatge que la societat ha d’assumir: el foc tornarà, i el millor que podem fer és adaptar-nos i preparar-nos per mitigar els seus efectes.

Estem a les portes del pitjor incendi dels últims 20 anys a Catalunya, segons adverteixen els bombers, després de deixar bé clar que no tenen expectatives de poder-lo contenir de forma immediata. Fa anys que insisteixen que els grans incendis són l’objectiu a combatre, sobretot posant el punt de mira en la necessitat d’apagar-los a l’hivern, gestionant el bosc abans que la urgència sigui salvar vides i minimitzar altres impactes.

De poc ens serveix donar la culpa a la fatalitat del canvi climàtic, que ja està augmentant la freqüència amb què es produeixen les condicions idònies per al foc, tot i que pel mig trobem anys frescos. Hi ha un altre factor, el socioeconòmic, sobre el qual tenim molta més capacitat d’actuar. Tenim la responsabilitat com a societat de fer-ho, i amb urgència. L’èxode rural iniciat al segle passat va deixar àmplies zones del país despoblades, cultius i boscos totalment abandonats i economies i serveis locals depauperats. El resultat d’aquesta transformació socioambiental és que els boscos ocupen un 10% més del territori català que fa 60 anys, que la majoria dels nous boscos són molt joves, densos i continus, escassament gestionats i, en definitiva, constitueixen un autèntic polvorí davant de situacions meteorològiques com les d’aquests dies, que assequen i escalfen la vegetació. Això és el que afavoreix que hi hagi grans incendis, que s’escapen totalment a la nostra capacitat d’apagar-los i que consumeixen la gran majoria del pressupost públic destinat a la gestió forestal.

Fa falta planificar la gestió del bosc a gran escala territorial, coordinant els esforços de l’administració, els propietaris (el 80% dels boscos catalans són privats), les associacions implicades i el conjunt de la societat. És necessari establir prioritats als boscos més vulnerables, i afavorir un paisatge que formi un mosaic més divers, combinant boscos més madurs amb formacions vegetals més obertes. Hem de vetllar per la seguretat de les zones poblades limítrofes i, al seu torn, desenvolupar nous models de silvicultura, perquè ja no li demanem al bosc només fusta i llenya, sinó moltíssims altres serveis (regulació del cicle de l’aigua i del clima local i global, valor estètic i recreatiu, identitat social, etc.) que abans amb prou feines teníem en compte.

Notícies relacionades

El foc de l'Ebre arrossega Catalunya a cinc dies de màxima tensió

El devastador incendi de la Ribera d'Ebre (Tarragona), en imatges

Els incendis tornaran, són part dels nostres ecosistemes i el canvi climàtic els afavoreix. Però tenim eines per fer una gestió que minimitzi els seus impactes. ¿A què esperem?

Director del CREAF. Firmen també aquest article Francisco Lloret Maya i Josep Maria Espelta Morral, investigadors del CREAF