Genètica i adopció

La vida és plena de fils, de fibres, d’elements naturals i també històrics que se’ns escapen entre els dits. Com l’aigua de mar que volem, com si fóssim nens, retenir a les mans amb forma de conca, amb els dits pressionats però que deixen filtrar gota a gota entre els buits i no podem retenir.

Són molts els factors que ens condicionen la vida i, entre d’altres, n’hi ha un que ho fa especialment: el nostre origen. Venim d’on venim, venim dels qui ens van crear. Som, en part, el que han o com han sigut els qui ens van donar la vida en la seva sang i també els seus ascendents. Així, hi ha molts trets físics, capacitats intel·lectuals, riscos de malaltia, etc. que es transmeten.

Al parlar d’herència, s’entén generalment la patrimonial, font de vegades de tensions familiars. D’altra banda, cada vegada més hi ha herències on, a més de pagar tributs, estan gravades per unes hipoteques que s’hauria d’assumir i pagar per llarg temps. Hi ha gent que no pot. Segons el Consell del Notariat, la xifra de renúncies a herències en deu anys, des del 2007, s’ha disparat un 289%, al passar d’11.048 a 42.987. Així doncs, heretar no sempre és una bicoca... tot i que pots renunciar-hi o acceptar-la 'en benefici d’inventari'.

Però hi ha una altra herència, la genètica, que és irrenunciable... per a bé o per a mal. I em voldria referir a aquesta herència, l’origen biològic, a propòsit del que suposa que una família, en qualsevol de les seves formes, avui molt variades, assumeixi l’acolliment i adopció d’un menor. Els fills no venen amb un pa ni un manual d’instruccions. Aprenem a ser pares i mares sobre la marxa, i cada dia hem d’ajustar les regles segons creixen i, a més, pensant que encara que s’hagin de tractar igual, la manera de ser dels fills o filles és diferent i, per això, hem de fer matisos. ¡Dificilíssim, escolti!

Però els fills adoptius ni tan sols porten codi de barres. Usualment la informació que es disposa dels seus antecedents de la família d’origen és escassíssima o nul·la. I de vegades, en nom d’un discutible dret a la privacitat de la mare biològica, les comunitats autònomes furten informació important sobre el fill als adoptants. De vegades, hi ha nens que arriben a la nova família amb una aparent normalitat però que amb el temps els apareixen patologies o "vicis ocults" (en terminologia del Codi Civil sobre la compravenda) com a manifestació de problemes de genètica heretada amb efectes no només d’hiperactivitat, sinó també trastorns límits de personalitat, discapacitats intel·lectuals, etc.

Durant un temps, l’adopció semblava en la superfície com un conte. Però en no pocs casos, a la meitat del llibre, començaven a tornar el color del cel. I d’això se n’ha parlat poquíssim. L’aventura que és l’adopció, en alguns supòsits, s’ha traduït en tortura. En alguns casos pal·liatiu de l’esterilitat; en d’altres, amb 'vocació' de solidaritat, i en molts, com a fenomen de moda. I hi ha famosos que s’hi van sumar.

Tenim les dades sobre el gran descens de l’adopció a Espanya. Així, havent assolit el seu 'boom’ el 2001, i mantenint-se estable i inferior el nombre de les nacionals, en una dècada el nombre de nens provinents de l’exterior ha passat de 5.541 a 531, la qual cosa és una caiguda superior al 90%. La crisi econòmica, el tancament de països com Rússia o Etiòpia o els ventres de lloguer a l’estranger (afortunadament cada vegada més limitats) són algunes de les circumstàncies que expliquen el descens. Però n’hi ha d’altres de les quals no es parla, com són les de vegades experiències frustrants d’adoptants que comparteixen la seva experiència encara que sigui en veu baixa.

Al costat d’èxits hi ha derrotes. I això influeix. Es parla més dels primers, però els segons també existeixen, encara que se silenciïn al ser experiències de fracassos.

En tots els casos d’adopció hi ha la 'ferida de l’abandonament’, que impregna silenciosa molts nens. Uns volen saber dels seus orígens. D’altres no, o només per preguntar per què els van abandonar. També en tots hi ha la síndrome d’afecció, que mostra unes dificultats notables d’aquests menors per mostrar afecte o per rebre'l.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però juntament amb la vivència, de vegades, d’un embaràs envoltat de substàncies nocives o maltractaments o falta d’afectivitat al menor en els dos primers anys i que deixa una empremta eterna, apunto l’experiència d’alguns adoptants que han vist que els seus intents d’educació, afecte i exemple s’han vist desbordats per la força de la sang i de la genètica dels nens que els transmet una cosa insuperable.

*Advocat de l’Estat. Expresident de la Comissió de Drets Humans i Democràcia de l’OSCE.