Ingredients del processisme: molta fe, poca feina i bastants diners

Els mesos d’estiu no són fàcils per a la microeconomia. Acabem de complir les nostres obligacions amb Hisenda i als autònoms ens espera un tancament de trimestre en els pròxims dies. A més, la majoria fem equilibris impossibles perquè res ni ningú ens fastiguegi el nostre merescut viatge d’estiu; és el nostre carnet de pertinença a un club –el de la classe mitjana– que amb prou feines se sosté després de la crisi.

Molts ens identifiquem amb una economia pinça, amb referència a la fragilitat amb què ens sostenim: sempre a la corda fluixa, sempre a mercè dels canvis de temps.

Que aquesta breu radiografia economicorealista serveixi per arribar a una conclusió: per ser processista fan falta diners; diners sobrants, vull dir. L’independentisme actiu és com la rentadora que se t’espatlla en el pitjor moment, com el dentista que fa mesos que esquives. Una despesa inesperada que els independentistes més fidels sembla que es poden permetre sense que se’ls alteri el son, la gana o l’humor.

El penúltim exemple d’aquest pou sense fons en què s’ha convertit exercir l’independentisme el tindrem el pròxim dimarts amb la nova iniciativa impulsada pel Consell de la República i recolzada pels col·lectius afins: l’ANC, Òmnium i l’AMI. En aquesta ocasió, es tracta de pagar per 'Omplir Estrasburg', tot i que en realitat la intenció és menys pretenciosa que la publicitada; l’objectiu no és ocupar els 78,26 km² de la capital d’Alsàcia, sinó els dos carrers més pròxims al Parlament Europeu, aprofitant la celebració de la seva sessió constitutiva.

Dimarts s’estrenaran els nous eurodiputats, entre els quals no hi haurà Carles Puigdemont, Toni Comín ni Oriol Junqueras, aquest últim per una incomprensible decisió del Tribunal Suprem a instàncies de la fiscalia. La qüestió és que el pla previst per dimarts no és atractiu ni barat, sinó més aviat al contrari. S’ha de tenir molta fe, poca feina i bastants diners per desemborsar 495 euros per una jornada maratoniana que començarà –per als afortunats que optin per l’avió– a dos quarts de cinc del matí i acabarà ben entrada la matinada de l’endemà. Encara més soferta tot i que una mica més assequible serà l’experiència per als que es decantin per algun dels autocars que organitza l’ANC. Cinc-cents euros per un dia sense despeses incloses i sense turisme, això val defensar els suposats drets del líder Puigdemont, que podria ser paradoxalment el gran absent de la jornada.

Notícies relacionades

Les batalles del procés es traslladen al Parlament Europeu

Despotisme espanyol d'exportació

L’expresident, més preocupat per esquivar la seva detenció en el cas remot que es reactivés la seva euroordre, podria deixar plantats els seus fidels. Tampoc això suposaria una crítica, ningú assumeix una despesa rere una altra per enfadar-se amb els seus. Ells vindran satisfets perquè algú els dirà que Europa aquesta vegada sí que els mira, tornaran amb les seves ganes intactes de sumar més viatges, més samarretes, més 'germanor' en forma de protesta.

¿Com dubtaran de tanta veritat a mitges, de tanta promesa incomplerta? Paguen per creure, i qui paga mana. No n’hi ha res més.