Mort a la frontera

Després de la dura decisió de fugir de la misèria i la violència del Salvador per trobar feina i refugi als Estats Units, el somni d’Óscar Martínez i de la seva filla Angie Valeria, de gairebé dos anys, es va truncar a les aigües del Río Bravo, la frontera natural entre Mèxic i els EUA. La imatge dels dos cadàvers a la vora és el nou símbol de la desesperació i el dolor, com ho va ser la del petit Aylan en una platja turca. Només un exemple, però, del drama que viuen milers de ciutadans centreamericans que han mort en l’intent d’arribar a una terra promesaque, amb les polítiques antiimmigratòries de Donald Trump, s’ha convertit, com mai, en un tràgic final del viatge.

I no només això. Els que aconsegueixen travessar o bé són tornats a Mèxic, gràcies al xantatge dels aranzels imposat pel president nord-americà, o bé recalen en centres de detenció a Texas, on viuen amuntegats en unes condicions lúgubres i insalubres, en gàbies atapeïdes i sense el més mínim respecte per la dignitat humana. Casos com el centre de Clint, a prop d’El Paso, amb menors d’edat que pateixen un tracte vexatori, inhumà (alguns testimonis parlen fins i tot d’aquestes presons com a “centres de tortura”), clamen al cel de la justícia i exigeixen un posicionament contundent de la comunitat internacional. Les perspectives no són encoratjadores, però hi hauria d’haver fòrums on passar de la commoció a l’acció per parar aquesta catàstrofe humanitària.