El fals debat del PSOE

Pedro Sánchez sembla que no ha entès el que ha passat políticament a Espanya els últims cinc anys. El seu ‘assassinat’ al comitè federal, l’entrega del partit socialista a la investidura de Rajoy, la reconquesta del partit amb un discurs 'podemitzat' a bord del Peugeot 407 i una moció de censura coordinada per Pablo Iglesias ja són part de la nostra història recent.

L’arribada a les institucions i als governs de les forces de la dreta i l’ultradreta, amb el PP, Cs i Vox al capdavant, suposen un esglaó més en el projecte destituient de país que té planificada la dreta: retrocés en les llibertats individuals i col·lectives, proteccionisme nacional, fiscalitat paradisíaca i recentralització política i administrativa de l’Estat. Això és el que no ha entès Sánchez. Davant aquest intent destituient de les tres dretes cal armar un front de progrés que no es limiti a ser un dic de contenció de l’ofensiva de les dretes sinó que continuï imparable els avenços que necessita Espanya: socials, territorials i de regeneració democràtica. Governar amb Ciutadans, com pretén una part del PSOE i no descarta el mateix Pedro Sánchez, formaria part d’aquest mateix procés destituiente tot i que, certament, a una velocitat més reduïda.

Per això és important un govern de coalició de les forces progressistes. I aquí és on el PSOE situa un fals debat. El que és prioritari no són els llocs que ocupi cada formació en el gabinet ministerial, això ve després; el que és prioritari és posar-se d’acord en les mesures que s’han d’aprovar: reforma laboral, nova llei d’educació, blindatge de les pensions, reversió de les retallades i un sistema de finançament autonòmic i municipal estable.

No obstant, el més fàcil és escoltar cada setmana al portaveu José Luis Ábalos criminalitzant Unides Podem per voler ‘cadires’. I aquí és on ens hauríem de plantejar el revers de la moneda. Si el PSOE tanca la porta a la confecció d’un gabinet ministerial progressista proporcional als resultats, ¿no serà perquè vulgui ell aquestes cadires? La conclusió és que aquest és un argument trampós de retrets creuats que no té a veure amb la serietat i el rigor que haurien d’imperar en negociacions d’aquest calibre. L’important és aprovar mesures progressistes i tenir la garantia que aquestes s’aplicaran. I això només es pot fer si cada divendres ets present a les reunions de l’Executiu.

També fa trampes el PSOE quan afirma que els seus diputats amb els d’Unides Podem no sumen. No obstant, si l’objectiu és aconseguir un govern d’estabilitat progressista, només fa falta mirar a l’extrem ideològic oposat per veure que la suma dels escons d’Unides Podem i el PSOE ja és més que la del trio de Colón. 

Així mateix, no fa falta recordar que aquest mateix Pedro Sánchez va arribar a firmar un pacte de govern amb Albert Rivera amb una vicepresidència del Govern garantida com hem sabut fa pocs dies, no només amb una suma menor, 117 escons, sinó amb un acord que impossibilitava afegir els recolzaments del PNB, ERC o JxCat que mai van estar disposats a votar un president que comptés amb la hipoteca d’un Ciutadans abrandat pel que fa al tema territorial en el govern. En aquesta ocasió, sembla ser que el PNB votaria a favor i que ERC i JxCat estan disposats a abstenir-se per facilitar la investidura. Així que sí; sumem majoria.

Un exemple d’aquesta majoria és la petició per carta que han enviat a la direcció de Junts per Catalunya els presos Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Ells han entès que per a la necessària solució dialogada a Catalunya és preferible un Govern de progrés que un Govern socialista hipotecat per les dretes. Es tracta d’una evidència més que la majoria progressista i plurinacional que va sorgir de les urnes s’ha de concretar en una nova etapa de diàleg.

Notícies relacionades

Sánchez: «Espanya necessita un Govern al juliol, no a l'agost ni al setembre»

Espanya, una altra vegada en suspens

Pedro Sánchez no pot continuar estirant la paciència de tota la ciutadania per negar-se a reconèixer en quin moment polític estem. Pedro Sánchez no pot continuar estirant la paciència de tota la ciutadania per negar-se a reconèixer en quin moment polític estem.Espanya necessita un Govern valent que afronti els reptes que tenim per davant i tanqui el cicle de desgovern obert el març amb la convocatòria de les eleccions generals. Ens queda molt per caminar, i per això cal abandonar falsos debats i centrar-se en l’important, no ens passi que algú cregui que amb l’excusa de les ‘butaques’ s’estan intentant amagar els límits programàtics del PSOE quan es tracta d’enfrontar-se a segons quins poders.

*Diputat d’En Comú Podem.