Anys i anys

En una escena antològica de 'Years and years', la sèrie distòpica de la BBC que emet HBO, l’àvia de la família Lyons fa una arenga que és a l’alçada dels millors monòlegs shakesperians. El món que coneixíem s’està enfonsant en un moviment semblant a les fuetejades d'aquella atracció de fira que es deia 'Látigo Piqueras'. Avancem lentament cap a la catàstrofe i, de cop, una sacsejada violenta, en un revolt criminal, ens hi aboca encara més, amb un vertigen sobtat. El moviment és cíclic, no ens podem escapar.

Muriel, l’àvia, recrimina a la família que tot va començar el dia que van trobar tan barata (i per això la van comprar) una samarreta que valia una lliura, el dia que van trobar normal que, al súper, en lloc de persones hi hagués caixers automàtics. "Tot és culpa vostra, no en culpeu a l’incontrolable curs de la història com si no depengués de nosaltres, éssers petits i insignificants". És una arenga perquè provoca reaccions, si és que encara hi som a temps. Com diu el creador de la sèrie, Russell T. Davies, "l’estem fent tan ràpid com podem, abans que passin les coses que expliquem". És terrorífica perquè tot el que hi veiem és proper, possible i versemblant.