L'agenda feminista
Parlament de les Dones
El ple simbòlic ens recorda la debilitat de les polítiques feministes al nostre país, on el simbolisme és benvingut pels partits però les dotacions pressupostàries i materials ja no tant
zentauroepp48888181 pol parlament dones190701180143
Dilluns es va celebrar a la cambra legislativa catalana el Parlament de les Dones. Diputades i representants d’entitats van celebrar un ple simbòlic per posar l’agenda feminista en el centre de les polítiques públiques. Més enllà de la força discursiva que suposa que les dones omplin un Parlament, l’esdeveniment va ser una fotografia de l’estat del feminisme institucional actual.
El ple va presentar una declaració que recollia les conclusions de sis grups de treball, formats per integrants d’entitats feministes i diputades. El treball conjunt és positiu, ja que la falta de coordinació entre organitzacions i administració pública és un escull a l’hora d’implementar polítiques públiques. Com és habitual en tota iniciativa feminista que vulgui assolir consensos de mínims, es va passar de puntetes pel treball sexual i la gestació subrogada.
Notícies relacionadesAl Parlament es va traslladar la urgència d’articular projectes feministes que atenguin les necessitats de dones que s’escapen del prototip de dona blanca, de classe mitjana, urbana, cis, heterosexual i amb un cos considerat capacitat. És per això pel que, en els discursos de les representants dels grups de treball, es van trobar a faltar dones racialitzades i trans. La mateixa composició del Parlament, formada per diputades i entitats seleccionades pel Consell Nacional de les Dones, podria servir per estudiar els biaixos d’ètnia i classe que operen a l’hora d’accedir a organismes de representació pública.
Les propostes formulades pels grups són interessants, necessàries i encerten. Tot i així, moltes ja podrien estar materialitzant-se si s’hagués avançat més en el desplegament de les lleis catalanes d’igualtat i contra la LGTBI-fòbia. Això ens recorda la debilitat de les polítiques feministes al nostre país, on el simbolisme és benvingut pels partits però les dotacions pressupostàries i materials ja no tant. L’èxit del Parlament de les Dones no el mesurarem aquesta setmana, sinó en els anys venidors.
