Prejudicis invisibles

Alguns dels prejudicis que tenim són molt clars i visibles, però d’altres se’ns escapen i, no obstant, són importants. Per molt que ens hàgim autoanalitzat, per molts esforços que fem diàriament per tenir la ment oberta i no caure en prejudicis, aquests continuen aflorant de forma inconscient. Els explicaré un experiment simple, però molt rellevant, que permet entendre els estereotips i prejudicis de la nostra vida quotidiana. 

Mitjançant tècniques documentals del món del teatre, una professora d’economia i ciències polítiques d’INSEAD (María Guadalupe) i un director de teatre americà (Joe Salvatore) van recrear part dels debats presidencials dels Estats Units de les eleccions del 2016 entre Hillary Clinton i Donald Trump. El més curiós és que van invertir el gènere dels candidats. El paper de Donald Trumpl’ interpretava una dona i el paper de Hillary Clinton, un home. L’experiència també incloïa un moderador (home), que va reproduir el text dels debats presidencials. 

Representat paraula per paraula

Els directors de l’experiment van transcriure el text exacte d’una part dels tres debats presidencials i els actors el van representar paraula per paraula, amb els mateixos gestos, les mateixes expressions facials, les mateixes interrupcions que en el debat original. Es van tractar diverses temàtiques dels debats originals (política econòmica, immigració o fins i tot les interferències russes durant la campanya electoral). Si el volen veure, el vídeo està en la pàgina web del projecte (https://www.heropponent.com), dura 35 minuts i val la pena mirar-lo (tot i que sigui només una part) perquè amaga diverses sorpreses. 

Jo vaig assistir a una de les presentacions del projecte i la professora María Guadalupe ens va demanar que diguéssim alguns adjectius que ens suggerissin els dos candidats presidencials. En el cas de Hillary Clinton, l’audiència va utilitzar els adjectius freda, distant o calculadora; per a Donald Trump van utilitzar mal educat, egoista o xerraire. 

A continuació, vam veure el vídeo de l’experiment. Després de veure una part de la representació dels debats amb els gèneres dels protagonistes invertits, a mi em van sorprendre dues coses: la primera, que l’actor (home) que representava el paper de Hillary no contestava als insults i a les interrupcions del seu oponent (dona). Deixava que ella l’interrompés constantment sense poder acabar les frases. Em va semblar terrible adonar-me d’això perquè, durant els debats originals, en cap moment havia pensat això de Hillary. Mai em vaig plantejar per què ella no li contestava, en comptes de callar, quan Donald Trump tallava la seva intervenció (moltes vegades, de mala manera). Clarament, això es deu al fet que, inconscientment, tinc interioritzat que és correcte que les dones acceptin aquest tracte sense plantar cara; no obstant, quan és l’home qui rep aquest tracte, em sembla increïble que no contesti i imposi la seva autoritat. Vaig quedar francament sorpresa per la meva reacció i estic treballant activament per canviar-ho. 

Actitud ridícula i poc professional

El segon que em va sorprendre va ser que ridícula i poc professional em semblava l’actitud de l’actriu (dona) quan reproduïa els gestos i les paraules que Donald Trump havia utilitzat en el debat original. Em semblava impossible que un polític pogués utilitzar aquells gestos i pogués tenir aquella actitud. No obstant, en els debats originals, Trump em semblava molest i mal educat, però mai ridícul ni poc professional, que és el que vaig sentir amb el personatge de Donald Trump dona. ¿Per què quan una dona es comporta de manera grollera i mal educada em sembla ridícul i poc professional? De nou, els meus prejudicis em portaven a interpretar una mateixa actitud com a «persona maleducada» si estava expressada per un home, i com a «ridícula, vergonyosa i poc professional» si estava expressada per una dona. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

De l’experiment jo vaig treure dues lliçons. La primera, una lliçó electoral: penso que, en cas d’haver sigut dona, Donald Trump mai hauria guanyat les eleccions dels Estats Units. La segona, una lliçó personal: ens queda molt per canviar per poder viure en una societat igualitària. Fins i tot les persones que defensem la igualtat entre homes i dones i que estem segures d’estar lluitant per aquests ideals d’igualtat, tenim prejudicis amagats que ens traeixen de manera inconscient i en qualsevol moment (fins i tot quan estem mirant un debat televisiu asseguts al sofà de casa nostra).