L'ús del català
El feble retrocedeix
Les dades diuen que el català, lluny d'imposar res, recula. Vagin, si no creuen els especialistes, a un jutjat, a un quiosc, a una reunió de veïns, a un bar, obrin la tele, pugin a un autobús
jrico21140697 nac134 palma de mallorca 25 03 2012 una de los160225203316 /
Només el futbol (i, potser, el nacionalisme) supera la llengua en nombre de gent que opina amb vehemència sobre un tema en el qual no són especialistes, sovint menyspreant, a més, els especialistes. ¿Què ha de saber algú que ha passat 30 anys estudiant les llengües, si jo la parlo cada dia? ¿Què ha de saber un metge sobre peus o ronyons o braços, si nosaltres som els que sentim els nostres?
Aquests dies, arran d’un reportatge televisiu, tornem a discutir sobre l’ús i el futur de la llengua catalana i, com que amb això tothom s’atreveix, hem llegit coses com que "el català sobreviurà sí o sí" o que hi ha una "obsessió per la imposició lingüística". Bé, les dades (i l’ull i l’orella de qualsevol que observi sense prejudicis) diuen que el català, lluny d’imposar res, retrocedeix. ¿És una llengua antiga i va sobreviure al franquisme? Sí. Però, a hores d’ara, en un context molt diferent, retrocedeix en percentatges d’ús i en presència pública: vagin, si no creuen els especialistes, a un jutjat, a un quiosc, a una reunió de veïns, a un bar, obrin la tele, pugin a un autobús. I retrocedeix a Catalunya: la presència de la llengua de Ramon Llull a Perpinyà, a Alacant o a Eivissa és entre minoritària i ultraminoritària.
Davant aquests fets (no d’aquesta opinió, d’aquests fets) hi ha qui opta per no dir ni piu (tot i que espero un programa que s’interessi per la meva llengua, una de les que la Constitució Espanyola obliga a protegir, a Tele 5, a La Sexta o TVE), hi ha qui s’alegra que desaparegui la diversitat i hi ha qui es pregunta què es podria fer per evitar-ho. Ben mirat, durant la Transició, això ja era així. La diferència és que llavors es va arribar a un cert consens majoritari a favor de la tercera opció, i ara sembla que aquest consens es trenca. "Per culpa dels independentistes", diuen –regalant protagonisme a una suposada minoria– els contraris a imposicions que no s’adonen de quantes coses imposen ells. El cas és que fa uns quants dies que discutim la discussió, no el fet. Com als Estats Units amb el canvi climàtic o a Itàlia amb el tancament marítim de fronteres. Mentre discutim sobre opinions, els febles retrocedeixen. I alguns riuen.
