Diàleg i realitat

Joan Tardà ha escrit en aquest diari un article que ha titulat amb una variant de l’expressió "diàleg, negociació i pacte", el 'copyright' de la qual ostenta Miquel Iceta des de fa anys. Hi descriu de forma eloqüent el clam de la nostra ciutadania pel "això s'ha d'arreglar ja". Molt d'acord, Joan.

Compartint la tesi i agraint de cor l'esforç, crec que el millor per avançar és una sincera anàlisi d'algunes de les seves premisses.

Som moltes les persones que sentim que s'ha trencat el pacte fundacional de la Catalunya democràtica que portava implícits emocions i interessos: som catalans aquells que vivim i treballem aquí.

José Manuel Lara, fundador de Planeta, líder mundial de l'edició en espanyol i en català, va dir "la meva dona i els meus fills són catalans i els estimo; però quan em volen posar una frontera entre el meu poble, on està enterrat el meu pare, i Barcelona, m'indigno molt”. En aquest diari, Julia Otero va escriure que està "molt orgullosa d'una solidaritat interterritorial a la qual no voldria renunciar ". Rosa Maria Sardà ha retornat la seva Creu de Sant Jordi. Lluís Pasqual ha dit que "si hagués estat independentista" no s’hagués vist obligat a deixar la direcció del Teatre Lliure, que ell mateix va fundar el 1976.

I aquest pacte fundacional s'ha trencat fent un ús ni lleuger ni ocasional de dades que no són certes.

Tardà, com la majoria de polítics independentistes en tot moment i en tot lloc, reitera en el seu article que Catalunya "pateix un espoli fiscal". Gabriel Rufián explicava que els catalans "paguen les beques menjador dels seus cosins a Jaén". Oriol Junqueras va difondre diversos anuncis, a un dels quals un veí castellanoparlant de la seva ciutat deia que a causa del dèficit fiscal "els immigrants hem de decidir, en un moment o altre de la nostra vida si preferim la terra dels nostres pares o la dels nostres fills" .

A 'Salvados' i 'Viajando con Chester', Junqueras assegurava que "hi ha gent que ha nascut a Andalusia, a Sevilla, a Còrdova o a Granada i que en canvi està convençuda que l'única solució és la independència" perquè Catalunya paga el 24% dels impostos que es paguen a Espanya (quan genera aproximadament el 19% de la riquesa) i que rep el 10% de la despesa pública (quan representa el 16% de la població). I explicava, com deia Pasqual Maragall, que el just seria que Catalunya pagués per renda (aprox. el 19%) i rebés per població (aprox. el 16%).

Doncs bé, Andreu Mas-Colell ha dit que la realitat ja és molt propera a això. Les seves paraules textuals el febrer de 2018 a la London School of Economics van ser: "Aproximadament, Catalunya paga impostos en proporció a la seva contribució al PIB i rep en proporció a la seva població."

I en efecte, això és el que reflecteixen les balances fiscals de la Generalitat. Així doncs, on és l’espoli? Parlem de com millorar el finançament , però no des del fals espoli.

Tardà també nega la fractura. És el mateix que fan els independentistes en altres latituds. Owen Jones, periodista de 'The Guardian', va preguntar a un líder independentista escocès: "Tant Escòcia com Gran Bretanya estan dividides amargament i el catalitzador de la divisió ha estat  els dos referèndums de 2014 i 2016. ¿No és cert que un altre referèndum només exacerbaria aquestes divisions amargues i, independentment del  resultat, deixaria Escòcia encara més dividida?”. L’aleshores cap de l'Scottish National Party al Parlament britànic va contestar negant la divisió.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I finalment, Tardà no fa cap reconeixement dels encomiables esforços per bastir ponts, com els de Bea Ventura, la regidora de Santa Coloma de Farners. ERC, de forma unànime, segueix criminalitzant el PSC per haver votat a favor de 155, una decisió inevitable a la que va portar la unilateralitat de la llei del referèndum, la de transitorietat jurídica i la DUI que sí es va donar per bona a TV-3 i Catalunya Ràdio. Com ha escrit el Tribunal Europeu de Drets Humans, va ser del tot legítim fer el possible per evitar la substitució unilateral d'un ordenament constitucional per un altre. Hi ha cap país on no s'hagués activat un mecanisme similar?

Hem de dialogar. Però sens dubte caldrà contrastar les declaracions d'Oriol Junqueras assegurant que la independència produiria el "major superàvit pressupostari d'Occident" amb les de Mas-Colell dient que generaria "un petit excedent"; caldrà prendre consciència que, com ha escrit Javier Cercas, per a molts el procés ha estat una traïció i per a altres una mentida; i caldrà reconèixer l'altre com algú que vol el millor per als catalans i que creu que Catalunya seria molt més pròspera, oberta i inclusiva a Espanya que sent independent.