Rosalía, la llengua bastarda

Catalunya, tothom ho sap, és terra de filòlegs i amants de les llengües. No hi ha sobretaula que no inclogui una conversa animada sobre les variants dialectals de la paraula 'esternut', o  una discussió encesa al voltant de l’expressió 'treure de polleguera'. Catalunya --això s’accepta menys-- també és terra de primmirats, que per esport o per defecte busquen els tres peus al gat, i a vegades la combinació del filòleg aficionat i el criticaire pot ser tediosa. Aquesta setmana, per exemple, hem vist com la cantant Rosalía publicava una cançó en català, 'Milionària', i encara no havien acabat de sonar les darreres notes que alguns ja li retreien que en un moment de la cançó digui 'cumpleanys' en lloc d’aniversari, i 'bautitzo' en lloc de batejo.

Notícies relacionades

El polèmic 'cumpleanys' de Rosalía

Escolta Rosalía en català en la cançó 'Milionària'

Són barbarismes que potser fan mal a les orelles, però alhora han de quedar com a anècdotes en una cançó que té frases enginyoses, com quan diu que vol ser rica “perquè em tanquin el Louvre així com el Macba”, o explica que té “un xaval contractat perquè m’obri els regals de Nadal”. Amb 'Milionària', Rosalía s’afegeix al corrent del trap en català, i no diu pas més barbarismes que Bad Gyal, P.A.W.N. Gang o Lildami (“creus que t’arrepentiràs?”), que a vegades destrossen la llengua volgudament, empeltant-hi paraules en anglès o castellà per fer-la més bastarda.

L’oralitat té els seus conflictes, i no ens hauria de venir de nou. Al capdavall, el gran èxit de Sau, 'Boig per tu', contenia la frase: “Però dins la meva copa veig 'reflexada' la teva llum” (havia de ser 'reflectida'). A 'La dona de l’ovni', el Gato Pérez feia rimar “humanitat” amb “olfat”. A 'Ossos dins una caixa', Mishima preferien “tragaperres” en lloc d’”escurabutxaques”. Etcètera llarg. L’error és confondre els registres, i esperar que Rosalía escrigui lletres com, diguem, Josep Carner. Esclar que a l’inrevés l’exigència també funciona, i cal demanar als polítics, locutors i altres veus públiques que parlin i escriguin un català millor. Si no estem atents pel que fa a la llengua quotidiana, del carrer, que és la que importa i està cada cop més maltractada, hi perdrem bous i esquelles.