¿Nazis víctimes de delictes d'odi?

El maig passat, la Fiscalia General de l’Estat va fer pública la circular 7/2019, sobre pautes per interpretar els delictes d’odi tipificats a l’article 510 del Codi Penal, en la qual busca solucionar els principals problemes que a la pràctica ha afrontat aquesta fiscalia en l’aplicació de l’article, establint paràmetres interpretatius que hauran de guiar totes les representacions de la fiscalia quan estiguin davant fets que podrien considerar-se com a delictes d’odi.

Tot i que la circular era necessària, algunes parts del seu contingut han generat incertesa i polèmica. Una d’aquestes és que, al descriure qui pot ser víctima dels delictes d’odi, s’estableix com a exemple que “una agressió a una persona d’ideologia nazi, o la incitació a l’odi envers tal col·lectiu, pot ser inclosa en aquest tipus de delictes”.

¿Això significa que nazis o neonazis poden ser víctimes de delictes d’odi quan històricament han sigut justament els perpetradors d’aquests delictes? Per a la fiscalia la resposta és sí, a causa que el Codi Penal inclou la “ideologia” com una de les categories protegides a l’article 510.

La ideologia, protegida

Per xocant que sigui, és cert que el Codi Penal inclou com a col·lectius protegits no només als històricament discriminats per raons ètniques, racials, de gènere o religió (no inclou expressament “color”, “origen nacional” o “condició social”); sinó també a d’altres per la seva “ideologia” o “situació familiar”. De fet, aquestes dues categories només estan incloses en el Codi Penal espanyol; no estan previstes a la Constitució, ni al Conveni Europeu de Drets Humans o el seu Protocol 12, ni en cap dels tractats de drets humans de les Nacions Unides. La inclusió de la ideologia com a categoria protegida de discriminació és una aportació del legislador espanyol, no necessàriament plausible pel divers contingut que se li pot donar.

Així, sembla que el problema de fons no és de la fiscalia, sinó del mateix Codi Penal. En el que no hi ha dubte, és que l’exemple que va escollir la fiscalia per establir qui pot ser víctima dels delictes d’odi és molt poc afortunat, quan bé va poder posar èmfasi en col·lectius històricament discriminats.

Notícies relacionades

Els ultres alimenten la fòbia als 'menes' a Catalunya

Set detinguts per agredir participants d'un acte de Vox a Barcelona

Ara bé, aquest desafortunat exemple s’ha de prendre en la seva justa dimensió. En primer lloc, perquè no significa que això sigui una regla general, o sigui, no se suposa des d’ara que qualsevol nazi és víctima de delictes d’odi, sinó només que per la seva “ideologia” podrien arribar a ser-ho si s’acreditessin altres estrictes elements i contextos. En segon lloc, que el que diu la circular vincula la fiscalia, no així jutges, magistrats, organitzacions i juristes en general. I en tercer lloc, que la mateixa fiscalia, en aquesta circular, a l’establir les formes en què es pot establir qui és l’autor del delicte, demana que es tingui especialment en compte la “pertinença de les persones a grups d’ideologia neonazi”. És a dir, que manifestament els continua ubicant com un clar exemple de qui han sigut i són perpetradors dels delictes d’odi.

Documents com la circular 7/2019 no s’han d’entendre per algunes de les seves parts de manera aïllada, ni més enllà de la seva estricta naturalesa jurídica. Aquesta circular té molts altres problemes en els quals aquí no puc aprofundir, però que, en sentit idèntic, fan evident que els delictes d’odi a Espanya requereixen encara moltes anàlisis i precisions; especialment si de veritat volem prendre’ns seriosament el posar fi a totes les formes de discriminació.