El 'no' a Sánchez
La (i)racionalitat de Ciutadans
Resulta inaudit que el partit taronja renunciï al Govern tenint en compte que els incentius selectius que això proporciona podrien ser fonamentals per a la seva supervivència
zentauroepp48884814 madrid 01 07 2019 politica reunion del comit permanente d190701132023 /
Una de les teories més clarificadores de la ciència política per explicar el comportament dels partits va ser formulada per Wolfgang G. Müller i Kaare Strom en la seva obra 'Policy, Office or Votes?'. En síntesi aquests autors sostenen que els partits persegueixen tres objectius fonamentals: participar en la formulació de les polítiques públiques, obtenir llocs en el govern i maximitzar els vots. Tres objectius que rarament poden ser satisfets simultàniament i que cal prioritzar. Entenen, a més, que perseguir vots és un objectiu instrumental per a satisfer els altres dos.
A la llum d’aquesta teoria el comportament d’Albert Rivera Albert Rivera respecte a la formació de govern resulta poc comprensible. El PSOE i Ciutadans són una coalició mínima guanyadora, sumen 180 escons, dels quals 57 corresponen al partit taronja, una importància numèrica que li permetria ocupar llocs importants en el govern. És a més una coalició ideològicament connectada tal com va quedar patent en les 200 mesures que els dos partits van ser capaços d’acordar en 2016, la qual cosa atorgaria Cs un pes decisiu en l’orientació de les polítiques i fer efectiva, com a nou partit, la seva agenda de regeneració.
Però en comptes d’optar per satisfer de manera immediata els que es consideren els objectius més importants del partit, l’obtenció de llocs en el govern i la influència en les polítiques, es decanta per tractar de substituir al PP com a principal partit de la dreta, és a dir per prioritzar els vots, un objectiu instrumental a mitjà o llarg termini, la consecució del qual no està gens clara i més tenint en compte l’alta volatilitat de la política espanyola. I precisament per això resulta més inaudit que Ciutadans renunciï al govern tenint en compte que els incentius selectius que això proporciona podrien ser fonamentals per al seu creixement i el seu desenvolupament organitzatiu i per tant per a la seva supervivència com a partit.
