IMPUNITAT POLÍTICA I SOCIAL
La corrupció es combat amb fets
La Generalitat ha desaprofitat, intencionadament, l'oportunitat que tenia amb Oriol Pujol per donar exemple contra la corrupció
zentauroepp47544792 oriol pujol190329083746 /
Ha passat desapercebut l’acord del Govern català del passat 11 de juny per elaborar una “estratègia de lluita contra la corrupció i l’enfortiment de la integritat pública”. La presumpta estratègia preveu detallar 25 actuacions i projectes concrets en el termini de dos anys. Foc d’encenalls. Com totes les anteriors propostes de lluita contra la corrupció anunciades per la Generalitat. Molt d’embolcall per a poc contingut.
El febrer de 2013, Artur Mas es trobava assetjat per una corrupció que amenaçava la seva reconversió a l’independentisme. El TSJC estava a punt d’imputar Oriol Pujol. Acabaven de detenir l’alcalde convergent de Sant Hilari i número dos de CDC a les comarques gironines, Robert Fauria. L’alcalde de Lloret, Xavier Crespo, posteriorment condemnat, estava pendent de ser imputat per la seva col·laboració amb la màfia russa. La Guàrdia Civil havia detingut l’antiga cúpula de la sanitat catalana, l’expresident de l’ICS, Josep Prat, i l’exdirector del CAT Salut, Carles Manté, en el marc del ‘cas Innova’.
Desviar l’atenció
La reacció d’Artur Mas va consistir a convocar una pretensiosa cimera contra la corrupció per aprovar un paquet de 51 mesures. Sortir del pas per desviar l’atenció. Artur Mas també es va treure de la mànega la creació d’una direcció per al programa de que va ser atorgat a la jutgessa Núria Bassols, que acabava d’arxivar la causa contra un alt càrrec de CDC, Ferran Falcó, en el cas Adigsa i casada amb Josep Manel Bassols, cap de campanya de Carles Puigdemont quan va optar a l’alcaldia de Girona, i que, actualment, es troba imputat en el sumari del 3%. El llop cuidava les ovelles. Mai més se’n va saber res d’aquelles 51 mesures anunciades per Artur Mas. En canvi, hem anat coneixent nous casos que afecten el partit de Mas i al seu Govern. Res que no hagi passat abans en els últims trenta anys a la política catalana.
La corrupció és combat amb fets; no amb cimeres, mesures i càrrecs sense contingut. “La corrupció no és obligatòria”, va dir el poeta nord-americà Robinson Jeffers. Quan la corrupció està institucionalitzada des del mateix poder, com succeeix a Catalunya des de fa dècades, totes les presumptes mesures correctores són paper mullat. Més aviat una presa de pèl al ciutadà.
L’absència de compromís del Govern català contra la corrupció ha quedat demostrat amb Oriol Pujol: 71 dies de presó per una condemna de dos anys i mig per haver robat 433.660 euros de diners públics aprofitant-se de la prevalença dels seus càrrecs. És com si Iñaki Urdangarín hagués sortit en llibertat el passat 30 de novembre havent complert només 5 mesos i 12 dies de presó per a la seva condemna de quasi sis anys. El cunyat del Rei continua a Brieva i el petit dels Pujol Ferrusola gaudeix d’un generós tercer grau amb la benedicció del Govern català (PDeCAT i ERC), i el silenci de l’oposició, la CUP inclosa. La Generalitat ha desaprofitat, volgudament, l’oportunitat que tenia amb Oriol Pujol per donar exemple contra la corrupció.
Quan la corrupció està institucionalitzada des del mateix poder, com passa a Catalunya des de fa dècades, les presumptes mesures correctores són paper mullat
Després de dècades de corrupció en tots els nivells de l’administració catalana, els únics que ho han pagat són Fidel Pallerols i els germans Gavaldà pel mal anomenat 'cas Pallerols', quan en realitat era el Cas Treball (o Unió). Pallerols i Vicenç Gavaldà, van haver d’ingressar a la presó amb condemnes de només set mesos, quan gairebé ningú entra en un centre penitenciari amb penes menors a dos anys. I cap dels tres condemnats tenia el poder polític i la influència d’Oriol Pujol per ordenar decisions que el beneficiaven. Fidel Pallerols era més víctima que culpable, malgrat les seves responsabilitats penals. Els responsables intel·lectuals del desviament dels fons ocupacionals no es van asseure mai al banc dels acusats. Els esforços instructors de la jutgessa Silvia López Mejía es van volatilitzar al Tribunal Suprem, quan Catalunya encara disposava de pes polític.
No, no som ni la Dinamarca del Sud, ni una República avançada. La capital de Txèquia, Praga, acaba de viure la protesta ciutadana més gran des de la caiguda del comunisme. Més de 250.000 persones s’han manifestat per exigir la dimissió del primer ministre txec, Andrej Babis, acusat de corrupció per un frau amb fons europeus. Aquí, que ni tan sols ens manifestem pel deteriorament dels serveis públics i socials, el retrocés del sistema sanitari o el cost de les taxes universitàries, la corrupció gaudeix d’absoluta impunitat política i social. En matèria de corrupció, som llatins.
