El dilema britànic
L'última oportunitat de Corbyn
El líder laborista reclama ara un nou referèndum per al 'brexit' però sembla que arriba tard
zentauroepp48423578 britain s main opposition labour party leader jeremy corbyn 190601202314 /
Benvinguda sigui la nova posició de Corbyn, pensaran molts britànics que viuen impotents el segrest del seu país, immers en la bogeria del 'brexit'. Davant d’aquest etern dia de la marmota, un marxo però em quedo, que sembla no conduir a res però manté intacte el seu potencial explosiu, els laboristes decideixen ara demanar un nou referèndum i apostar per la permanència en la UE. És tard, però potser poden canviar la sort del seu país.
Revisem algunes dades de l’ocorregut en els últims tres anys. El referèndum del 2016 va ser guanyat per la mínima. L’artilleria de la qual es van valer els partidaris del divorci és coneguda: mentides, com que el Regne Unit s’estalviaria 350 milions de lliures a la setmana per a sanitat; omissió de grans problemes, com que la frontera d’Irlanda podria revifar la violència en un feliçment resolt conflicte polític; i fantasies de tot tipus, com la firma d’acords comercials amb els grans països del món de la nit al dia.
D’aquella consulta democràtica va sortir un govern impotent que no podia complir el mandat popular perquè havia estat basat en enganys. Theresa May va intentar aprovar un acord responsable, que garantia una sortida ordenada, però va ser boicotejada pels més incendiaris partidaris de la separació perquè el text deixava en evidència que moltes de les seves promeses no veurien mai llum. La terra màgica del 'brexit' no existeix; només batega a alguns cors aguerrits que viuen confosos en la nostàlgia.
L’hora de Johnson
Després de la caiguda de May, Boris Johnson apareix ara com el gran salvador. Serà previsiblement primer ministre en els pròxims dies després d’una consulta en la qual només poden votar els poc més de 150.000 militants del Partit Conservador. Johnson els ha assegurat que no li tremolarà el pols el 31 d’octubre per treure el seu país de la UE per les males si no obté tot el que ha promès.
L’exalcalde de Londres deurà fidelitat a unes bases envellides, majoritàriament situades a Londres i el sud d’Anglaterra i absolutament fanatitzades. En una consulta celebrada per YouGov fa setmanes, el 63% va afirmar que estaria disposat a suportar la separació d’Escòcia per aconseguir el 'brexit'. El 59% acceptaria perdre Irlanda del Nord pel camí i un 54% no va parpellejar davant de la possibilitat que el Partit Conservador desaparegués amb tal que el 'brexit' succeís.
El laborisme arriba tard per frenar aquesta onada fanàtica. No va fer tot el que va poder a la campanya del 2016, entre altres coses perquè el seu líder, Corbyn, mai va creure realment en Europa. Fins i tot se’n va anar uns dies de vacances abans del vot més important que ha tingut el seu país des de la Segona Guerra Mundial. Des d’aleshores, el laborisme ha assajat un llenguatge ambigu, com si es pogués passar de puntetes per un assumpte nuclear per al futur del país, però l’ha pagat a les urnes. Davant l’imprevisible Johnson, Corbyn té ara la seva última oportunitat.
