Ara, a complir el que s'ha promès

D’aquí tres dies es compleixen 50 anys de la primera vegada que l’home va trepitjar la Lluna. Tot aquest temps ha hagut de passar perquè una dona arribés a la presidència de l’Executiu Europeu. Ara hi ha en marxa un programa per executar el 2024 perquè sigui en aquesta ocasió una dona qui arribi al satèl·lit “veí”. Peròja tenim presidenta europea, mentre que a la terrícola Moncloa el temps és etern per assumir responsabilitats i prendre decisions. La culpa sempre és del veí quan qui és a la Lluna és el que mira el seu dit.

Ursula von der Leyen és des d’ara nova presidenta de la Comissió Europea. El seu nom ja va sortir com a aspirant, juntament amb el de la francesa Lagarde, aquesta última al Banc Central Europeu. En el seu moment, aquest poder conservador-liberal va ser acollit amb recel, no només per la pèrdua de poder rellevant de la socialdemocràcia europea, sinó també pel passat d’aquestes dues noves reines.

L’exministra de Defensa alemanya ha aconseguit amb tenacitat, tot i que fos de manera ajustada, la ratificació de l’Eurocambra. Però, per a això, des que va sorgir la seva nominació, ella i el seu grup, el democristià alemany, es van treballar bé no només la seva imatge (per enfosquir alguns errors del seu passat), sinó també la consecució de recolzaments. És una lliçó evident que qui vulgui obtenir el poder sense majoria s’ho ha de treballar. No es vota per la bona cara.

Mesures socials

Però aquest treball tant en el terreny de famílies polítiques com en el dels estats nacionals ha tingut un colofó important en el discurs que hores abans l’aspirant va presentar davant el Parlament. Tant per unes variades pinzellades personals expressades de manera emotiva com, sobretot, pelcontingut d’unes mesures de pes social. Era un discurs no per a convençuts d’ella, sinó obert a les idees dels altres, fins i tot a l’esquerra europea que no l’ha votat. Matèries com igualtat, feminisme, immigració, ambicioses propostes mediambientals, etcètera, són algunes de les idees que va expressar en un discurs brillant.

Potser podria tenir la intenció d’agradar amb un perfil que no se li coneixia, si bé és de desitjar que hagi sigut sincera i que les seves paraules siguin l’eix del seu compromís real. No obstant, tots sabem que els poders no són només els institucionals, sinó encara més aquells interessos difusos que es mouen a les ombres.

Divisió

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els socialdemòcrates europeus han votat dividits, des del rebuig dels seus compatriotes i altres països de centreesquerra i fins al recolzament d’aquest sector bàsicament al front llatí, Espanya, Itàlia i Portugal, que han salvat la candidata. Els dos primers van col·locar peces, tot i que menors, a Sassoli com a president de l’Eurocambra i Borrell com a cap de la diplomàcia europea.

Han hagut de passar 40 anys perquè una dona presidís el Parlament. Simone Veil va deixar empremta en molts àmbits, sobretot en la seva fermesa europeista. Per això, el millor de la votació és el rebuig de la ultradreta de Salvini, Le Pen i Vox envers la nova presidenta.