Mediambient, salut i desigualtats

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de publicar l’informe “Desigualtats mediambientals en salut a Europa”. El document descriu com els riscos ambientals estan desigualment distribuïts entre països i dins d’un mateix país. Amb aquesta finalitat, analitza 19 indicadors ambientals agrupats en: habitatge, serveis bàsics (inclou pobresa energètica), entorn urbà i transport (contaminació de l’aire, soroll, transport, àrees verdes), treball i lesions per accident de transport. L’objectiu de la publicació de l’OMS és mostrar la importància del tema i instar als governs a actuarr.

D’entre les principals conclusions de l’informe, en primer lloc, cal assenyalar que  les desigualtats mediambientals en salut existeixen en tots els països Europeus.  Per exemple, la dificultat de mantenir l’habitatge suficientment calent, un indicador de pobresa energètica, mostra unes freqüències més elevades en els països del Sud i de l’Est d’Europa. A l’estat espanyol aquest indicador canvia de forma remarcable segons el nivell d’ingressos de la població, afectant quasi al 25% dels que tenen menys ingressos i a prop del 5% dels que en tenen més. Un segon exemple és la contaminació de l’aire per partícules petitescontaminació de l’aire, relacionada tant amb el fet de morir prematurament com amb diverses malalties, que és més elevada en les regions d’Europa que tenen menor nivell sòcioeconòmic i on hi ha un percentatge més elevat de persones amb menor nivell d’estudis.

L’informe també apunta que, malgrat que algunes condicions ambientals han millorat, per alguns indicadors les desigualtats han tendit a augmentar en la majoria de països. Això ha ocorregut sobretot en els indicadors de pobresa energètica (dificultat en mantenir la casa calenta, humitats a la casa o dificultat en pagar els rebuts d’energia) i en la percepció de soroll.  Per altres indicadors, però, han tendit a disminuir com per exemple les desigualtats entre homes i dones en la mortalitat a causa de lesiones degudes al transport o les desigualtats en l’accés a aigua potable entre les zones rurals i urbanes. Per la majoria d’indicadors estudiats, no hi ha un patró de canvis clar, ja que en alguns països han augmentat les desigualtats i en altres han disminuït.

Les condicions socioeconòmiques, la clau de les desigualtats

Una tercera conclusió destacable és que les persones en situació més desfavorida són les que estan en pitjor situació respecte als riscos ambientalspitjor situació i als impactes en salut que se’n deriven. Malgrat que les desigualtats es troben en comparar diferents eixos de desigualtat (gènere o urbà/rural per exemple), estan explicades en bona part per les condicions sòcioeconòmiques de la població.

L’informe també posa en evidència que fan falta més dades per a poder estudiar aquestes desigualtats amb més profunditat, sobretot en els països de l’Est. Així mateix, és necessari establir sistemes per fer una vigilància al llarg del temps i en les diferents àrees geogràfiques per a conèixer l’evolució dels riscos i del seu impacte en la salut.

Accions intersectorials i governança que promoguin l’equitat ambiental

Notícies relacionades

Pobresa energètica d'estiu

Twitter era una cerveseria de Múnic

En l’última dècada les regulacions ambientals i les accions de governança referides a entorns ambientalment saludables han mostrat ser efectives en molts països. Però aquestes aproximacions generals han estat menys efectives en la reducció de les desigualtats. Les accions més selectives, dirigides a col·lectius o àrees amb més risc, han de complementar les mesures universals dirigides a tota la poblacióuniversals . Aquestes accions han de provenir de diferents sectors i institucions, connectant les àrees relacionades amb l’atenció a les persones, al treball o a l’educació amb sectors mediambientals, de planificació urbana i de promoció de la salut. El document assenyala aquí la importància de la “Justícia de procediment” que es refereix a accentuar l’acció política amb equitat per poder fer front als riscos ambientals, ja que sovint hi ha àrees amb població amb menys capacitat d’influència on els problemes ambientals són més acusats com per exemple l’existència d’indústries contaminants o altres fonts d’emissió. És important articular mecanismes de participació i d’igualtat de drets en els processos de decisió.

Aquest informe suposa un toc d’atenció a la governança global i local i hauria de tenir una importància cabdal per a poder avançar en el coneixement de la distribució desigual dels riscos ambientals, el seu impacte en la salut i les polítiques per fer-hi front.