Ciao, Salvo!

Resulta desconcertant que Andrea Camilleri ens hagi deixat en ple mes de juliol, quan per a molts les seves novel·les s’assemblen força a unes vacances d’estiu. Una escapada a la costa, una desconnexió de la urgència del dia a dia per menjar un bon plat de pasta de la seva assistenta Adelina o escapar-se de passeig pel port.

Notícies relacionades

Camilleri, un enorme llegat al calaix de casa

Mor Andrea Camilleri, el 'pare' del comissari Montalbano

Els llibres de Salvo Montalbano han suposat any rere any un cop d’aire fresc dins de les taules de novetats negrecriminals. Entre tant assassí en sèrie i criminal despietat, aquest comissari de la fictícia Vigata s’ha enfrontat a crims molt més quotidians. La clau del seu èxit ha residit sempre en la seva mestria a l’hora de construir diàlegs i saber dotar cadascun dels seus personatges d’una veu única i diferenciada. El seu passat com a guionista i dramaturg ha tingut un gran pes en la seva narrativa, i ha dominat com pocs el complicat art del col·loqui. És gairebé impossible trobar una pàgina sencera a la seva obra sense una sola línia de conversa, una cosa que atorga als seus textos una fluïdesa i una velocitat lectora que aconsegueix que els seus exemplars es devorin en tan sols una tarda.

Mai va ocultar el seu deute amb Manuel Vázquez Montalbán i la seva forma d’afrontar el gènere amb caràcter mediterrani, tret que ha compartit amb escriptors com Petros Márkaris o Jean-Claude Izzo. El gust pel bon menjar i l’espai que ocupen el temps de lleure i reflexió per resoldre els casos són marca de la casa. I una cosa fonamental en tota la seva producció: un compromès sentiment polític d’esquerres en el qual la denúncia de la corrupció, la crisi econòmica, la violència masclista i la presència en excés quotidiana de la màfia planen com a teló de fons al llarg del seu corpus. Tot això agitat i presentat amb un excel·lent sentit de l’humor per aconseguir allò que tots els autors desitgen: colles fidels de lectors que anhelen una nova dosi del teu treball.