La crucifixió de Carmena

Manuela Carmena és la nova ‘franquista’ del processisme irredempt. L’exalcaldessa de Madrid, jutge emèrita i exvocal del Consell General del Poder Judicial, s’ha pronunciat en contra d’utilitzar l’expressió ‘presos polítics’ per als líders independentistes empresonats. L’explicació és senzilla, van protagonitzar uns fets que no es van ajustar a la llei. Un argument racionalque xoca amb l’emoció d’una etiqueta que pretén deslliurar els polítics de qualsevol culpa.

També s’ha crucificat Carmenaper haver afirmat que el referèndum, al ser il·legal, va generar un nacionalisme exacerbat espanyoldel qual es nodreix l’extrema dreta. ¿Culpa amb això l’independentisme de l’auge de Vox? No, relaciona fets que sí que tenen una vinculació. El feminisme també excita discursos masclistes, la mala gestió de la migració alimenta el racisme i l’entossudiment interessat del PP va encoratjar l’independentisme. Carmena opina des del pensament i la serenitat. Res d’això es convoca en la radicalitat del processisme (que no sempre coincideix amb l’independentisme). Un moviment efervescent que pateix una perillosa miopia ideològica.