Planificar l'estiu: dispositius policials

Un curiós paral·lelisme s’estableix en els mesos d’estiu entre el ciutadà i el policia per a les vacances. Mentre el primer prepara les seves maletes omplint-les de plans de descans i festa, el segon empaca prou uniformes per no limitar-se a rentar i posar. El primer es desplaça per oci, el segon per compromís per allò en què creu: garantir la seguretat sobre les persones i les seves pertinences buscant oferir un descans que no vingui de tornada tenyida per males experiències.

Probablement aquest policia sigui un dels que formen part delsdispositius especials que es dissenyen per afrontar amb rigor el desplaçament dels tercers implicats en aquesta tríada: els lladres que també busquen fer el seu agost.

Tot i quela millor arma de la seguretat és la prevenció i, de fet, així s’intenta transmetre a les campanyes que, estiu rere estiu, pretenen recordar qüestions de protecció bàsiques: no deixar pistes de les absències del domicili (encarregar a algú que ens reculli el correu, si és possible que canviï l’estat de les persianes, encengui alguna llum...), no publicitar-ho a les xarxes socials, portar els objectes de valor a sobre i no dins de la maleta que viatjarà a la bodega, vigilar les pertinences personals i extremar precaucions en els moments i llocs de massificació provant sempre de no posar-li les coses fàcils a l’enemic de l’aliè, que no és tonto, sempre planificarà primer la seva fugida (motiva més córrer per escapar que per perseguir) elegint les preses més fàcils, aquelles que posen menys atenció i cura en seguir les precaucions més assenyades.

Notícies relacionades

Robatoris impunes a Barcelona

Carteristes sense fronteres

El problema rau a la tornada de les vacances, que mostra tres escenaris diferents emmarcats en les situacions administratives, jurídiques i legislatives amb les quals comptem en aquest país i que, lamentablement, acaben generantmalestar i desconfiança en el sistemaen el ciutadà que pateix aquesta xacra,desmotivació i frustració professionalen el policia i unasensació d’impunitat exultantper a l’amic de l’aliè. De res serveix planificar dispositius específics, fer el miracle dels pans i els peixos amb els limitats mitjans humans i materials amb què compten, encara que ens pesi, els nostres cossos policials, implicar-se d’una manera exacerbada en el compliment del deure, si finalment,la legislació és tan laxaque no resulta un recurs ni prou contundent ni dissuasiu per aconseguir modificar les conductes criminals.

No s’ha d’utilitzar la policia com a arma política a mercè de l’opinió pública ni basar la prevenció en una qüestió estacional, sinó en unaaplicació de mesures administratives i penals molt més contundentsi coherents amb la situació social i la dimensionalitat delinqüencial, que permetin un seguiment permanent en el temps de les estratègies de seguretat que desfavoreixin la sensació d’inseguretat de la ciutadania i, sobretot, de la percepció d’impunitat de la qual gaudeixen els delinqüents i que tan vulnerables ens fan sentir a tothom.