Una bomba de rellotgeria

Mentre el Parlament de Catalunya aprovava un paquet de mesures econòmiques per alleujar mínimament la gestió de l’acollida i tutela de menors algunes veus s’alçaven en contra. ¿Què és més urgent?  

La majoria de les preguntes es fan des de l’òptica equivocada: La que assumeix que la ciutadania només som alguns, els que tenim casa pròpia. Els que viuen en llars del sistema es queden fora d’aquest concepte uniforme i vague de ciutadania que es pressuposa mereixedora de privilegis bàsics. Això no és així. En el nostre sistema d’estats, els més vulnerables són objecte d’especial protecció i els menors ho han de ser clarament.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així, entre investidures fallides, ajuntaments per conformar i pressupostos per aprovar, la classe política se’n va de vacances amb moltes tasques pendents.

Com bé m’assenyalaven alguns lectors del sector de l’educació social, tenim milers de menors en centres d’emergència, no de llarga temporalitat. Els SPAII (Servei de Primera Acogida i Atenció Integral) són gestionats per empreses subcontractades per la Generalitat. Sense entrar en el debat de la subcontractació d’obligacions públiques, els efectes són clars: utilitzaciód’espais i infraestructures variats, no dissenyats específicament per a aquest ús; contractació de professionals no controlada per l’administració pública i que se sol traduir en equips molt joves i inexperts aprofitant la seva vocació i compromís; falta de coordinació entre empreses o cooperatives (cada una en funció del seu contracte); falta absoluta de recursos, justificada públicament a través d’aquesta subcontractació que cobreix l’expedient, i una situació per sobre de qualsevol previsió. Tot això és una bomba de rellotgeria que no pot explotar aquest estiu als que es veuen involucrats: menors, professionals i veïns. Les solucions han de ser un degoteig incessant fins a eliminar l’emergència. El racisme i la confrontació sotgen sense calendari.