Les màscares de Johnson davant el 'brexit'

Els populistes són fidels a la màxima de Groucho Marx: “Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres”. Són oportunistes sense escrúpols que no dubten a prendre un o un altre camí en funció de la seva capacitat de preservar i projectar el seu poder. El Regne Unit està a punt de donar les regnes de la pitjor crisi política britànica des de la postguerra a Boris Johnson, gran representant d’aquests líders amb tendència a canviar sovint de camisa i egòlatres, genis del xou i nascuts per triomfar en aquesta era de política líquida i hiperaccelerada.

Johnson ha utilitzat diverses màscares. No sabem quina portarà posada durant el seu mandat com a primer ministre, si es confirma la seva victòria aquest dimarts. Va ser un bon alcalde de Londres, disposat a situar la capital britànica com una gran urbs global oberta a Europa i al món. Després va començar la seva embogida carrera del ‘brexit’, amb mentides incloses, i abraçant un primitivisme nacionalista als antípodes de la seva etapa anterior.

Sigui quin sigui el Johnson que agafarà les regnes, el cronòmetre el tindrà en contra. El 31 d’octubre venç l’enèsima data límit del brexit, un nou barranc que fa més vertigen que mai, sobretot del costat nord del Canal de la Mànega.

El pitjor escenari

Johnson vol invertir aquests tres mesos a augmentar els preparatius per a un escenari de ruptura sense acord. Això augmentarà la credibilitat de l’amenaça de la separació per força i, per tant –pensa Johnson– la UE estarà disposada a cedir i renegociar l’acord de sortida. La seva estratègia no té ni cap ni peus.

Brussel·les no parpellejarà. No acceptarà eliminar el ‘backstop’ de l’acord, el mecanisme que garanteix que no tornarà una frontera dura entre les dues Irlandes. La lleialtat de la UE amb Dublín és absoluta i acceptar la demanda de Johnsonposaria en risc la pau; una irresponsabilitat absoluta.

Amb la ceguesa típica que han mostrat en els seus càlculs els promotors d’aquesta separació amb moltes emocions i nul·la planificació, Johnson emula la fortalesa del vell imperi britànic, però els números no surten. Els costos del divorci sense acord serien immensament més elevats per al seu país. El comerç amb Europa nodreix el 13% del PIB britànic, mentre que les exportacions al Regne Unit representen el 2,5% per a la UE.

La situació d’Escòcia

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pot ser que Johnson canviï de màscara i no estigui disposat a portar el seu pla fins al final. Per molt que es mostri envalentit, sap que pel preu del ‘brexit’ sense acord farà front a dos terratrèmols: l’econòmic i el que afecta la integració territorial del Regne Unit. Irlanda del Nord i Escòcia van votar en contra del brexit i els sentiments dels ciutadans d’aquests territoris estan cada vegada més lluny de Londres. El segon referèndum escocès podria posar-se en marxa aviat. 

Si Johnson decidís fer saltar el Regne Unit sense paracaigudes, tindrà davant la majoria del Parlament, el mateix que ha marcat gelosament els moviments a Theresa May. Els canvis de màscares poden ser rendibles per guanyar eleccions, però no canvien la realitat.