Les Espanyes possibles

Tres dies abans de les eleccions generals del 2015 sortia publicada una entrevista a Xavier Domènech, aleshores candidat cap de llista d’En Comú Podem. L’independentisme estava en plena expansió, imaginant un horitzó il·lusionant que contrastava amb el conservadorisme espanyolista que dominava les institucions estatals. Domènech volia oferir una alternativa que engresqués igualment els catalans, que era una drecera per un camí aparentment més desbrossat. Deia així: que el referèndum es faria possible si el PP i Ciutadans no tenien majoria absoluta.

Aquella Espanya alternativa, la que feia possible la suma de les forces d’esquerres i de les formacions independentistes i autodeterministes d'arreu de la Península, ja ha arribat. Com si fos una comanda en una plataforma xinesa de comerç ‘online’, la diferència entre expectativa i realitat és abismal: hem obert el paquet en el debat d’investidura de Pedro Sánchez i allò que havien de ser unes vambes elegants no són més que una imitació barata de molt baixa qualitat.

Dimarts passat, l’aspirant a revalidar el càrrec de president del govern es va limitar a posar en dubte el sistema parlamentari, culpant als seus potencials aliats i, fins i tot, a l’article 99 de la Constitució per la seva incapacitat de recollir suports. Iglesias va haver de recordar-liIglesias que si no tenia majoria absoluta era per alguna cosa i que del resultat de les urnes se'n desprenia la necessitat d’arribar a acords. En aquest mateix sentit, el discurs de Rufián va ser de mà estesa, evidenciant que seria factible –si es tractés de números i hi hagués la voluntat de trobar-se– aquell escenari que havia dibuixat Domènech l’any 2015, en el qual Espanya podia dirimir de forma civilitzada la qüestió catalana sense vetos, sense tabús i sense repressió.

Pulsions reaccionàries

Sánchez sap, i amb això juga, que unes eleccions podrien dur, algun dia, una altra Espanya possible: la de les pulsions reaccionàries, amb un govern apuntalat per la presència a les institucions d’una extrema dreta desemmascarada. Paradoxalment, Vox ja fa la seva funció sense necessitat d’uns nous comicis si el Partit Socialista el fa servir d’espantall per a que res no es mogui.

És possible –no ho sé– que aquest dijous Sánchez s’acabi sortint amb la seva i aconsegueixi de nou la presidència sense haver-se dignat a mantenir cap negociació seriosa. Pot ser que passi com en l’episodi bíblic del judici de Salomó i que hi hagi qui prefereixi lliurar-li el nen abans que el mati partint-lo per la meitat.

Notícies relacionades

Rufián, de dinamiter a cura

Sánchez i Iglesias es donen una última oportunitat

Si és així, haurà de tenir presents dues coses. La primera, la més recent, és que no va recollir prou suports per aprovar els Pressupostos. La segona l’hem d'anar a buscar 16 anys enrere. L’auge de l’independentisme no va començar, com se sol dir, en contraposició als governs del PP, sinó amb les promeses incomplertes de ZP. Quan Sánchez diu que "la superació de les tensions territorials vindrà d’un projecte col·lectiu de regeneració nacional" no puc evitar recordar-me’n.