Expedient ambiental contra Espanya

Després d’haver enviat, fa 15 dies, una missiva al Govern espanyol per advertir-lo que les mesures anunciades i adoptades contrala contaminació de l’aire i les emissions de diòxid de nitrogen (NO₂) no eren tan efectives com s’esperava, la Comissió Europea (CE) ja no concedeix més temps a Espanya i s’anuncia per avui l’inici d’un procediment de sanció a l’Estatamb una denúncia de Brussel·les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.

Es pot recordar que la directiva de qualitat de l’aire de la Unió Europea es va aprovar el 2008 i que, des d’aleshores, Espanya sempre ha estat en la corda fluixa de l’incompliment de la legislació europea. Fins al punt que el 2017 es va elaborar un dictamen negatiu que posava un especial èmfasi en l’excés sobre lalimitació de gasos contaminants a Madrid i en l’àrea metropolitana de Barcelona. El 2018, no obstant, i a diferència d’altres països comunitaris, Espanya no va ser denunciada perquè s’hi van apreciar indicis d’una lluita efectiva que s’havia de consolidar. Finalment, no ha sigut així, i l’“opinió raonada” de Brussel·les no s’ha complert.

Fins i tot malgrat els informes del Ministeri de Transició Ecològica que ens parlen d’unalleugera millorade la contaminació, el cert és que en els dos principals punts de tensió es continuen superant els límits establerts, sobretot a causa del trànsit rodat. L’expedient incoat ara contra Espanya no suposa una automàtica imposició de sancions, sinó un pas més en l’entramat judicial, però sí que representa una alerta de primer nivell, la culminació d’un procés llargament anunciat.

La implantació de mesures com araMadrid Central o lazona de baixes emissionsal perímetre de les rondes, que serà vigent a Barcelona a partir del 2020 per a vehicles sense etiqueta ambiental, són, sens dubte, passos a tenir en compte en un sentit positiu. Però són insuficients, iés necessari adoptar mesures més radicals. En alguns casos, a més, fins i tot han sigut criticades i repudiades pels nous administradors, com és el cas del PP a Madrid. Un tema tan delicat exigeix un propòsit col·lectiu més enllà de les disputes polítiques, i no es pot utilitzar com a arma de confrontació. En aquest cas, la valoració europea serà, per descomptat, negativa. Però no només això. Està en joc el futur saludable de les nostres ciutats.