Com una nit d'estiu a la vora del mar

Dedicat a totes les persones que eduquen des del lleure i que dediquen el seu estiu als infants i joves.

Fa dies que les escoles han tancat les portes, i no s’obriran i s’ompliran d'infants i adolescents fins a mitjans de setembre. Aquests dies les converses van plenes dels tòpics de la temporada: que si les vacances escolars són massa llargues, que si s’han de fer deures d’estiu perquè els nens no oblidin tot el que han après... Hi ha alguna cosa que falla, o que no fem bé, si el que aprenem a l’escola  durant deu mesos ho oblidem en dos. L’escola no pot tenir com a únic objectiu preparar per al demà, preparar per al mercat laboral, i deixar en segon terme una educació integral que tingui cura de totes les dimensions de la persona i no únicament dels continguts intel·lectuals i memorístics, una educació que ajudi a desenvolupar al màxim el potencial de cada intant.

Sovint, el temps de l’escola és un temps d’urgències: de programes, qualificacions, informes, que no deixen espai als aprenentatges essencials. En canvi, el temps de vacances permet una altra manera d’educar-nos. El lleure i el temps lliure, tan presents a l’estiu, no són temps per estar sense fer res, sinó que ens connecten amb activitats imprescindibles per a tot ésser humà: veure per veure, saber per saber, explorar per explorar... Aquests dies són temps de casals d’estiu, de colònies, campaments, de rutes a peu ... I tenim la sort de comptar en el país amb un gran teixit d’associacions, d’esplais, d’escoltisme, que fonamenten la seva activitat en l’educació d’unes esferes del creixement personal molt importants: la vida en plena natura i la vida amb els altres, dues esferes bàsiques per al desenvolupament i el benestar de l’ésser humà i de la vida col·lectiva.

Notícies relacionades

Un estiu per a tothom

Twitter era una cerveseria de Múnic

En un temps en què com a societat vivim una profunda desconnexió amb la natura, és quan tenen més sentit i més valor que mai activitats aparentment tan senzilles com dormir al ras, observar un cel ple d’estrelles, gaudir dels eclipsis de lluna i de la pluja d’estels, banyar-se al riu, capbussar-se al mar, fer rutes a peu... Amb aquestes vivències aprenem coses que no oblidarem ni en dos mesos ni en molts anys.

Aquests temps i espais de lleure són moments en què es posa l’energia en la bona convivència, en establir llaços d’amistat a partir de valors com el respecte i la cooperació. Són espais que fomenten el creixement de la responsabilitat i de la llibertat personal, tot experimentant el plaer de viure amb els altres i fer coses plegats. De fet, l’escola que comença al setembre hauria de ser la continuació dels aprenentatges de l’estiu, i hauríem de treballar perquè els deu mesos d’escola no facin 'oblidar' tot el que hem après a les vacances. És a dir, hem de trobar la manera de donar un temps i un espai a les experiències que fomenten un aprenentatge més profund i durador. Una escola que hauria de ser com una nit d’estiu a la vora del mar i no com una illa a banda, desconnectada de la vida pròpia i de la col·lectiva, que ens faci més humans. Una escola que no només prepari per al demà, sinó que tingui sentit en l’avui, connectada amb la vida, i que sigui la vida mateixa.