Falta de finançament
La universitat davant del desgovern
El desinterès de Torra pel sistema universitari català és palpable
zentauroepp49270790 leonard berd ma ana 30 07 2019190730215638
El dia 17 de juny, a la gala del Premi Llibreter 2019, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va aprofitar el marc incomparable de la Sala Gran del TNC no per fer una lloança del llibre i dels llibreters, sinó per proclamar que és membre d’"un govern que governa". Pocs dies abans, el president de la Generalitat,Quim Torra, havia explicat de quina manera està governant. En la seva declaració institucional després del judici de l’1-O, Torra va remarcar que el seu compromís ha sigut «treballar des del primer moment perquè Catalunya es converteixi en un Estat independent».
Mentreel president repeteix el seu mantraen totes les ocasions que se li presenten,els problemes del país afloren, s’agreugen i s’acumulen. Un exemple sagnant és el del finançament de les universitats públiques de Catalunya, amb la Universitat Autònoma de Barcelona al capdavant.
Situació insostenible
El passat 30 de maig tots els membres del claustre de la UAB –des de l’estudiant més anticapitalista fins al funcionari més caspós, des de l’independentista més fogós fins al constitucionalista més recalcitrant– es van posar d’acord per aprovar una declaració que insta el govern de Torra a dur a terme una millora "immediata" del finançament públic del sistema universitari català, que va patir una retallada de 200 milions d’euros durant la crisi, i també a habilitar els mecanismes que permetin revertir la situació econòmica "insostenible" en què es troba la UAB en particular, que es va veure obligada a tancar l’exercici 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros. En aquest marc desastrós, un problema especialment punyent és el delrelleu generacional: en el cas de la UAB, l’edat mitjana del professorat permanent és de 56 anys, i entre les 1.500 persones que el formen només hi ha 32 menors de 40 anys.
Tres dies després del claustro extraordinari de la UAB,l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va sortir a la palestra amb un comunicat semblant: el conjunt d’universitats públiques reclama que el Govern de la Generalitat prengui decisions "reals i efectives" per dur a terme una millora immediata del finançament del sistema universitari català que permeti revertir la situació en la qual es troba, una situació "que pot comprometre el futur de Catalunya".
El desinterès deTorra pel futur de la universitat es va fer palpable en el ple del Parlament, on el president va comparèixer el dia 13 de juny per retre comptes de l’acció de govern durant el seu primer any de mandat. El SOS de la UAB i del conjunt de rectores i rectors del sistema universitari català no va merèixer cap comentari presidencial. De fet, en la seva al·locució, Torra no va pronunciar la paraula «universitat» ni una sola vegada. En el torn d’intervencions, el portaveu del Grup Socialista,Miquel Iceta, sí que va esmentar les queixes dels rectors i rectores i va recordar la retallada pressupostària infligida a les universitats públiques catalanes. La portaveu de Catalunya en Comú-Podem,Jéssica Albiach, també es va referir a la «dramàtica» situació de les universitats. Però els portaveus dels grups que recolzen al govern es van oblidar també de l’assumpte. Sergi Sabrià, d’ERC, iAlbert Batet, de Junts per Catalunya, van optar per dues intervencions polítiques: Sabrià va dir que el seu partit defensaria la república catalana a tot arreu, «perquè només així el país podrà avançar nacionalment», i Batet va afirmar que el projecte independentista és l’únic que pot fer un país millor. I tots dos van dedicar més temps a criticar el «tripartit del 155» que a elogiar la presumpta acció de govern de Torra.
En la seva resposta, Torra va afirmar que continua decidit a complir el seu pla de govern i a continuar treballant per a tota la ciutadania, i va remarcar que es deu al mandat de les eleccions del 21 de desembre del 2017. La veritat és que, en matèria universitària, no estaria gens malament que el govern de Torra respectés aquell mandat. El programa electoral de JxCat promet "incrementar el finançament per a les universitats i centres associats a l’altura de les necessitats existents i de les del país al qual donen servei". El d’ERCdefensa «un sistema universitari català que respongui a les necessitats de la societat i que disposi d’un finançament adequat», en tot cas homologable a la dels països més desenvolupats (2% del PIB). Si en altres temps s’arengava al crit de «president, posi les urnes», ara seria revolucionari demanar «president, posi’s a governar de veritat».
