L'Eixample vol respirar

El Jordi viu en un pis al carrer d’Aragó; conviu diàriament amb el soroll i la contaminació que emeten els més de 85.000 vehicles que passen cada dia a escassos metres de la seva finestra. Més trànsit que a l’AP-7. La Mariona porta els fills a l’escola; tot esquivant motos, pujant i baixant de la vorera, demana als seus fills que s’esperin per continuar la conversa. El soroll dels quatre carrils del carrer de Mallorca resulta ensordidor. La Marisa agafa el V15 per anar a la feina; l’autobús va ple i avança lentament, i des de la finestra veu l’embús de cotxes que baixa pel carrer de Balmes. A la majoria de cotxes, però, només hi va una persona.

A l’escola del Marcel han participat en un estudi que ha determinat que la seva capacitat de concentració i el desenvolupament del seu cervell es veuen afectats pel fet que el centre es troba en un dels carrers amb més trànsit de tot Barcelona. L’Erica encara no ha nascut, però com que la seva mare té un embaràs amb exposició a la contaminació, té probabilitats de pesar menys en néixer, cosa que determinarà el seu creixement la resta de la seva vida.

Aquesta és la realitat, la injustícia, amb la qual convivim a diari els veïns de l’Eixample. És la tempesta perfecta: el districte més densament poblat, amb la densitat de cotxes més gran, fa del districte el més contaminat dins la ciutat.

El vehicle privat, tot i que representa tan sols un 24% del total de desplaçaments, monopolitza la major part dels nostres carrers i perjudica greument la salut de tots. L’urbanista Lluís Brau ho definia amb molt encert com “la dictadura del cotxe privat”.

Davant d’aquesta situació, alguns veïns de l’Eixample hem decidit dir 'prou'. I d'aquí la plataforma veïnal, apartidista, Eixample Respira. No pararem fins que al nostre districte, i en general a tot Barcelona, es compleixi no només la normativa europea de qualitat de l’aire, sinó també les recomanacions que marca l’Organització Mundial per a la Salut.

Emergència climàtica

Notícies relacionades

Catalunya accelera les mesures anticontaminació després de la denúncia de la Comissió Europea

Brussel·les formalitza la denúncia contra Espanya per contaminació

La nostra responsabilitat, però, no acaba en nosaltres mateixos. En un context interconnectat, els nostres actes tenen una afectació global. Les ciutats emetem el 70% del CO₂ que arriba a l’atmosfera i som els responsables màxims de l’emergència climàtica actual que denuncien els moviments FridaysForFuture i Extinction Rebellion. En concret, la contaminació que emet Barcelona, afegint-hi l'efecte del vent i la calor, afavoreixen la formació d’un altre contaminant: l’ozó troposfèric, contaminant que està afectant greument el Vallès, la plana de Vic i les comarques de Girona.

Al nou equip municipal, a l’AMB, a la Generalitat i al Govern de l’Estat els demanem que trobin la manera de solucionar aquest greu problema de contaminació com més aviat millor. No podem concebre que no s’actuï davant d’una urgència de salut pública. ¿Ens podem imaginar per un moment que a la sanitat no es tractessin algunes malalties greus, podent-ho fer? Amb el tabac es va fer... ¿per què no es fa amb la contaminació?