Revisitar èxits passats

Nostàlgia 'antiaging'

Enyorem el que vam ser, fins i tot quan no valia gaire la pena. És una manera de mantenir-nos aferrats al que érem. És a dir, joves

1
Es llegeix en minuts
stranger-things

stranger-things

Fa poc vaig acabar de veure la tercera temporada de 'Stranger Things'. Va continuar semblant-me una barreja no prou afortunada d’'E.T.'  i 'The Goonies', dues pel·lícules que van emocionar la meva generació en la dècada dels 80. Entenc que la sèrie, que té molt també d’homenatge als seus referents, agradi als espectadors adolescents pel seu tema, el seu tractament i l’edat dels seus protagonistes, però em resulta més misteriós que enlluerni també els seus adults pares. Tret de per un motiu: la nostàlgia.

Avui dia la nostàlgia cotitza a l’alça. Fenòmens com 'Stranger Things' o 'Glow', on els madurs reconeixem com a pròpies la música, la moda, els 'gadgets’ i fins i tot les manies que van marcar la nostra primera joventut, juguen molt bé aquesta carta. Pot ser que no t’interessi la peripècia argumental, però t’interessarà l’ambientació, semblen dir els seus creadors, pel camí sempre efectiu de la identificació amb els personatges. Bon mètode per incrementar l’audiència.

Notícies relacionades

Passa el mateix amb la revisitació dels clàssics de Disney o amb els grups que neixen per imitar altres grups. Aquest cap de setmana han arrasat a Pineda de Mar els  God Save the Queen, una banda argentina que calca els britànics Queen i que fins i tot reprodueix mil·limètricament concerts mítics, com el de Wembley; i que, per descomptat, triomfen a tot el món després de l’èxit d’un altre fruit de la nostàlgia: el film biogràfic 'Bohemian Rhapsody', sobre la vida del líder de la banda, el tan enyorat Freddie Mercury.

Res d’això ens ha d’estranyar. La nostàlgia és la recreació diària del famós –i fals– “qualsevol temps passat va ser millor”. Enyorem el que vam ser, fins i tot quan no valia gaire la pena. I sembla que ho fem amb motiu: enyorar ens calma i ens cura de la solitud. És un mecanisme psicològic, una defensa contra l’envelliment, una manera de mantenir-nos aferrats al que érem. És a dir, joves. Nostàlgia 'antiaging', ara que envellir està tan passat de moda i que tothom aspira a ser jove fins a la mort.