Redefinim l'èxit

En els últims anys, el moviment feminista ha guanyat força, sens dubte. Per primera vegada en la història d’Espanya tenim un Govern amb més donesque homes, i en el context europeu, una dona al capdavant de laComissió Europea. Al contrari, en l’àmbit de ladirecció empresarial, la presència femenina ha disminuït en els últims 10 anys. L’estudi anual que realitzen EADA i ICSA sobre retribucions ens indicava que el 2008 la dona ocupava gairebé un 20% delscàrrecs directiusa Espanya. Onze anys després, el 16%. ¿Per què? Sabem que ladiscriminacióés present en les empreses; no obstant, hi ha altres factors que expliquen la persistentdesigualtat de gènereen l’entorn empresarial. 

Des que es va iniciar lacrisi financera, la dona va anar perdent representació. En temps de recessió preval la por i la inseguretat. La suma dels factors afavoreix la persistència demodels de lideratgeautoritaris i rígids, que dificulten la conciliació dins de les empreses. En aquest context, les dones hi perden més, ja que sacrifiquen el seu temps a favor de lafamíliai la llar. De fet, són elles les que acostumen a reduir la sevajornadaper cuidar-se dels seus fills i renuncien a part del seu salari. 

Però endinsant-se en la qüestió, existeixen més factors que expliquen la desigualtat i que fan referència avalors. Les dones solen procurar unequilibrientre treball i família. L’home pensa més en elprestigii la remuneració. Per tant, haurem, de redefinir el concepte de l’èxit. ¿Caldria ensenyar a les dones a ser tan ambicioses i competitives com els homes? Al contrari, hauríem de reeducar els homes per posar les relacions i la qualitat de vida entre els seusobjectius. 

La majoria de les persones, òbviament les dones, formem estereotips sobre una professió, atenemmodels culturals preestablerts. Quan pensem en un directiu imaginem un home. El retrat del directiu amb èxit en les empreses és el de la persona amb més prestigi i diners. Aquesta imatge és manifestamentimperfecta. Un executiu brillant hauria de respondre a una persona amb un sou just, un treball d’impacte i una vida plena isaludable. 

Facilitar el canvi cultural

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Nosaltres hem de facilitar aquest canvi cultural. ¿És possible? Aquí és precisament on el moviment feminista pot ajudar l’home a entendre elcanvisense necessitat de buscar unenfrontament.Estudis de base científica han pogut mostrar que a partir d’un cert nivell salarial, guanyar més no augmenta la satisfacció laboral ni millora elbenestar. Els països on predominen els valors de lacol·laboració, la igualtat i la qualitat de vida en contraposició als diners i el poder són també els més rics. 

Islàndia i Finlàndia, amb alts índexs d’educació i benestar, ensenyen que aquests valors estan per sobre del poder i elmaterialisme. I a més els tradueixen en polítiques exemplars. Islàndia és el primer país del mónque obliga per llei a laigualtat salarialentre homes i dones, en les mateixes condicions laborals. Aprenguem-ne d’ells i siguem valents, afavorint el canvi necessari en la nostra societat.