El rejoveniment de Robert de Niro

Quina meravella el tràiler d’'El irlandés’, la nova pel·lícula de Martin Scorsese. Després d’haver-lo vist (diverses vegades), em va passar pel cap un article magnífic de Noel Ceballos a 'GQ' sobre la història del tràiler i sobre les estratègies que hi ha avui darrere aquests avenços. Hi exposa, entre altres coses, com el tràiler modern disposa estratègicament elements que condicionen la recepció crítica de la pel·lícula abans de la seva estrena. I, ja en el titular, solta la pregunta del milió: ‘Per què els tràilers moderns sempre et flipen, tot i que després la pel·li sigui una davallada.’ És una anàlisi precisa que comparteixo al cent per cent i això em va portar a pensar en com d’increïble (i poc freqüent) és trobar-se un tràiler com el d’‘El irlandés’. Evidentment, és impossible saber del cert si la pel·lícula serà tan bona com sembla. Però està bastant clar que no han hagut de fer grans esforços per vendre’ns-la, perquè el mestratge de Scorsese és pràcticament en totes les seves imatges.

En relació amb això, em costa molt entendre com, en un moment en què acceptem sense queixes segons quins efectes digitals, el CGI del tràiler d’‘El irlandés’ distregui alguns espectadors de totes les altres coses. ¿De veritat? ¿Com pot ser? Per a mi és, definitivament, un mal menor. Ho és, en part, perquè no descobreixo res nou si recordo que els efectes dels tràilers no sempre són els definitius, que l’acabat de les imatges no sempre és el final. I ho és també perquè, després d’haver vist 'La invención de Hugo' (2011), no sembla precisament que a Scorsese li toqui un peu el CGI. El rejoveniment digital de Robert De Niro al final del tràiler (que, insisteixo, és més que probable que estigui en construcció) no pot bloquejar la meravellosa sensació de reconèixer un autor en només uns flaixos, ni de retrobar-se amb els personatges i els escenaris que configuren el seu univers, ni d’identificar les constants temàtiques i formals del seu cine. Pot semblar una obvietat, però no hi ha tants cineastes amb la capacitat de condensar en un grapat d’imatges qui són i per què són tan importants.