Agressions sexuals

Les violacions ara són en manada

La cultura de la violació està 'de moda' i serveix per reforçar la virilitat dins d'un grup d'homes que, per a més desgràcia, cada vegada són més joves

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp43089002 barcelona 26 04 2018  sociedad   manifestacion contra senten190203203937

zentauroepp43089002 barcelona 26 04 2018 sociedad manifestacion contra senten190203203937 / FERRAN NADEU

L’última vegada (ara per ara) ha sigut a Bilbao. Sis homes han sigut detinguts acusats d’una violació grupal a una noia de 18 anys. Cada vegada són més freqüents les violacions en grup. Una diria, recorrent a l’hemeroteca, que aquestes situacions van començar a conèixer-se el 2016, amb la violació d’una noia pels cinc membres de ‘La manada’ als Sanfermines. Aquest va ser el punt d’inflexió.

Fins aquell moment, estàvem “acostumades” a violadors solitaris ⎯el violador de l’Eixample, el de les piràmides, el del xandall o el de l’ascensor⎯, ara, com si es tractés d’una nova “moda”, sembla que els violadors s’agrupen i es disposen a “presumir” amb els seus amics: tres joves a presó per haver violat a Mataró una noia de 17 anys discapacitada; a Cadis sis menors detinguts per haver abusat de dues nenes de 12 i 13 anys; quatre homes acusats de violar a Gran Canària una turista; uns altres 10 de detinguts per haver violat tres noies de 14, 15 i 17 anys a Alacant... Aquest any s’han registrat casos tots els mesos del primer semestre: ja en són almenys 38. 

Ineficiència judicial

És més, en vista dels resultats, sembla que la cultura de la violació no només no ha desaparegut, sinó que està 'de moda' i que, lluny d’entendre’s com una cosa penalitzable, serveix per reforçar la virilitat dins d’un grup d’homes que, per a més desgràcia, cada vegada són més joves. A més, la justícia no contempla aquestes agressions com a violència de gènereviolència de gènere al no ser les víctimes parelles o exparelles dels seus violadors.

Notícies relacionades

Sembla que de poc serveix la llibertat sexual que hem inculcat als nostres joves, si acaben recorrent a la violència. Potser hauríem de començar a pensar que la tolerància social envers la prostitució, la pornografia i l’ús de la dona en publicitat té molt a veure amb tot el que està passant.

Al cap i a la fi, si les dones són un objecte en la publicitat, en la prostitució, en el cine, en la moda, en les revistes del cor, ¿per què no ho seran també per a molts adolescents quan busquen un objecte per jugar?