Supervivientes
capture-20190614-010649
Mentre els comentaristes insistim en si són molt bones sèries com ‘Euphoria’, ‘Fleabag’, ‘Years and years’, ‘Chernobyl’ o ‘Big little lies’ (que ho són), el programa que més ha incidit en les audiències des de principis d’any, el més seguit pel públic, ha sigut sense cap dubte ‘Supervivientes’. I ja va sent hora de reconèixer-ne els mèrits.
El 29 de gener de 1979, Brenda Ann Spencer, de 16 anys, va entrar al pati de l’escola elemental de Grover Cleveland a San Diego i es va posar a disparar. Hi van morir dos adults i va ferir vuit nens i un oficial de policia. Quan li van preguntar el per què d’una cosa tan demencial, es va limitar a contestar, sense el més petit indici de remordiment: “No m’agraden els dilluns”.Assabentat del fet, l’irlandès Bob Geldof, líder d’una banda amb arrels punks anomenada Boomtown Rats,va escriure una cançó que va titular amb l’esmentada frase i va arribar a número u a mig món. Convertit en una celebritat, Geldof es va dedicar a promoure diverses activitats benèfiques, entre les quals va destacar tot el que feia relació a Live Aid, amb els seus concerts multitudinaris.
"El programa que més ha incidit en les audiències des de principis d’any ha sigut sense cap dubte 'Supervivientes'"
El 1992, transformat ja en home de negocis, va fundar una petita productora de televisió anomenada Planet 24, conjuntament amb Charles Parsons, creador de centenars de formats d’èxit a la tele britànica (entre ells, ‘The Big Breakfast’). Parsons va desenvolupar un ‘reality’ al qual va anomenar ‘Expedició Robinson’, que va intentar vendre durant anys, fins que un canal suec va decidir estrenar-lo el 1997. Va ser la primera versió del que avui coneixem com a ‘Supervivientes’. L’èxit va ser moderat, però va atreure l’atenció d’altres potencials compradors. La productora, Planet 24, va ser adquirida pel conglomerat Carlton TV el 1999, i el 31 de maig del 2000 va debutar als EUA ‘Survivor’, amb Mark Burnett i el mateix Parsons com a productors.
"Va triomfar empès per l’'efecte Pantoja', sí, però també per la fortalesa del format"
Tan sols un mes abans, el 23 d’abril del 2000, es va estrenar entre nosaltres ‘Gran Hermano’, amb un èxit tal que va fer pensar a molts que aquest era el primer gran ‘reality’ de la història. Però no és així, ja que entre el 9 d’abril i el 25 de maig d’aquell mateix any es va gravar a Panamà la primera edició de ‘Supervivientes’, presentat per Juanma Iturriaga. No obstant, al ser gravat no es va emetre fins al setembre, i malgrat aconseguir unes audiències estimables va distar d’emular el tsunami que va suposar per a la televisió el concurs presentat per Mercedes Milá. Qui arriba primer, guanya dues vegades, i a Europa en general ‘Gran Hermano’ es va estrenar abans que ‘Supervivientes’, malgrat que aquest programa va néixer anteriorment. A l’altre costat de l’Atlàntic va passar al revés.
Després de dos anys a Tele 5, el programa va canviar de nom i va passar a Antena 3 sota el títol de ‘La isla de los famosos, fins que el 2006 el ‘reality’ va tornar a la cadena de Mediaset recuperant el seu nom original. Avui s’emet a 38 països, i en l’estrena de l’última edició va batre el seu record històric. Empès per l’‘efecte Pantoja’ , sí, però també per la fortalesa d’un format que mostra amb dades que l’entreteniment és capaç de sobreviure davant de sèries de culte i crítics.
