Trump, trencant amb tot

Si s’hi fixen, les borses i mercats de tot el món caminen molt més agitats pels aranzels de posar i treure de Trump i les rebequeries de Boris JohnsonBoris Johnson que per la possibilitat d’una nova carrera d’armes nuclears. En realitat, l’enterrament del Tractat INF d’armes nuclears intermèdies de desembre de 1987 ens ha de servir sobretot per recordar què ‘no són’ les armes nuclears. En primer lloc,l’arma nuclear té una curiosa capacitat, quina és la de ser inservible en termes militars. De totes les armes que ha inventat la humanitat (i en són unes quantes), és la primera que va posar sobre la taula la impossibilitat del seu ús.

Els experts consideren les tràgiques experiènciesd’Hiroshima i Nagasaki, l’agost de 1945, alhora com un experiment a escala real, i el tancament de la segona guerra mundial. Amb la guerra freda va començar de veritat la cursa nuclear en una perspectiva bilateral (Estats Units / Unió Soviètica), carrera forassenyada pel seu cost econòmic i la seva capacitat destructiva. A partir dels anys setanta, les dues superpotències van optar en paral·lel per una molt racional sèrie de tractats per mantenir aquestes armes sota control. És més, la majoria d’experts en la guerra freda consideren els tractats SALT I (1972), SALT II (1979) i INF (1987) com una prova evident de la racionalitat de les dues potències nuclears en gestionar els seus recursos més destructius mentre que, alhora, s’enfrontaven en diverses parts del planeta mitjançant maniobres subversives, guerra ‘per mitjancers’ i un llarg etcètera.

Precedent històric

Notícies relacionades

Trump amenaça la Xina amb pactes comercials més durs si és reelegit

Twitter era una cerveseria de Múnic

Però es va acabar la guerra freda i es va obrir un gran interrogant: ¿per a què servien les armes nuclears, en un món abocat a un altre tipus de conflictes? I ja posats, ¿per a què servirien les grans aliances militars,l’OTAN  i el Pacte de Varsòvia?  Aquest es va morir de mort sobtada el dia que la Unió Soviètica va tancar i va tirar la clau. L’OTAN, per la seva part, continua buscant la seva identitat i el seu destí, però després de Bòsnia i de Kosovo als anys 2000 va més aviat amb peus de plom, i acaba de negar-se a involucrar-se en una missió a l’estret d’Ormuz suggerida per Trump.

El Tractat INF de 1987 va ser molt oportú, sobretot perquè es proposava no només reduir una determinada categoria d’armes nuclears, les de 500 a 1.500 km d’abast, sinó perquè es proposava reduir-les a zero, i així va aconseguir un calendari molt precís i efectiu. Retirar-se ara del Tractat no és declarar una guerra nuclear, és una altra prova que Trump està en “mode Trump”.“mode Trump”.És a dir, que la seva política exterior es continuarà basant a trencar unilateralment amb tota obligació internacional, ja es tractid’aranzels comercials contra la Xina, flirtejos amb Kim Jong-un, trencar el pacte amb l’Iran sobre desenvolupament del seu programa nuclear, i el que vulguin vostès. A l’agenda de Trump hi ha arraconar l’OTAN, debilitar la Unió Europea, i guanyar les eleccions de 2020.