Estat Islàmic continua sent un problema; Al-Qaida, menys.

Alguns llibres d’estil periodístics desaconsellen l’expressió serveis d’intel·ligència; millor serveis d’informació o d’espionatge. Sempre vaig pensar que era perquè aquest tipus d’agències no sempre són intel·ligents. No ho van ser per detectar els preparatius de l’11-S, l’atemptat més gran de la història a territori dels EUA, tampoc de l’11-M a Madrid o de l’atemptat de Barcelona l’agost del 2017.

Fonts no identificades d’aquests serveis han filtrat al 'The New York Times' i a les cadenes de televisió NBC i CNN la notícia de la mort en un bombardeig dels EUA d’Hamza bin Laden, presumpte cap d’Al-Qaida i fill favorit d’Osama. No hi ha cap data concreta (“en els dos últims anys”) ni cap lloc. El més sorprenent és que Donald Trump no hagi comentat res. Ni tan sols un tuit sobre l’assumpte.

Només sabem que en alguns canals de Telegram, un servei de missatgeria que se suposa més segur que WhatsApp, gent propera al grup ha discutit sobre la seva mort. Tampoc sabem massa coses d’Ayman al-Zawahiri, la mà dreta de Bin Laden, i a qui se suposa viu i controlant el grup.

La realitat és que Al-Qaida va quedar molt feta malbé després de la mort del seu fundador, cap i figura mítica en els ambients gihadistes radicals. Un equip d’elit de la Marina dels EUA va matar a tretsOssama bin Laden, l’1 de maig del 2011 a Abbottabad (Pakistan). Les forces nord-americanes es van emportar el cos i la documentació que ha permès conèixer millor el funcionament del grup i dels seus sistemes de comunicació interna.

Els últims anys, Al-Qaida ha divulgat 11 àudios d’Hamza bin Laden en què amenaça amb accions de venjança a Occident. Des del març del 2018, silenci. Ni tan sols quan el Govern saudita li va retirar la nacionalitat.

Primera línia

Al-Qaida ha estat en primera línia a la guerra de Síria, sobretot els primers anys, a través del  Front Al Nusra, que li va retre homenatge. El grup va canviar de nom i es va allunyar d’Al-Qaida, almenys formalment. La realitat és que el creixement d’Estat Islàmic de l’Iraq i Llevant (ISIS), que va començar com una franquícia de Bin Laden a prop de Bagdad, li ha restat protagonisme a Síria i al món islàmic. Al-Qaida és avui només una marca.

El líder de l’Estat Islàmic, Abu Bakr al Baghdadi, es va proclamar califa a Mossul el juny del 2014 i és clau per entendre les diferències entre els dos grups. Les seves forces van arribar a controlar àmplies zones de Síria i l’Iraq. La caiguda de Baguz, el seu últim bastió a Síria, el març d’aquest any, suposa la seva derrota, però no la seva desaparició com va assegurar Trump. Proclamar victòries massa aviat és un defecte occidental. Ho va fer George W. Bush el maig del 2003, al dir “missió complerta” quan havia de començar la veritable guerra a l’Iraq.

Estat Islàmic va perdre el seu territori a Síria a causa d’una aliança estranya, o per l’actuació en paral·lel dels EUA, que va recolzar la guerrilla kurda amb la seva aviació, i de Rússia, que va bombardejar en favor de les tropes de Bashar al-Assad. Molts milicians continuen dorments a Síria; d’altres han tornat a l’Iraq on esperen una nova oportunitat. Milers de combatents estrangers amb passaport europeu, o les seves dones i fills, proven de tornar als seus països. A finals del 2018 eren 3.000. Estat Islàmic continua sent un problema; Al-Qaida, menys.

Invasor estranger

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El grup de Bin Laden va capturar el sentiment dels ciutadans àrabs, que viuen l’actitud d’Occident com un maltractament colonial. Estat Islàmic va aconseguir alguna cosa més: un territori (el califat), un lloc real des del qual proclamar la gihad contra l’invasor estranger. Per això va tenir tant èxit a l’hora de mobilitzar desenes de milers de joves de tot el món. Era la crida del califa per defensar un territori de l’islam. Avui en queden rastres a l’Iraq i Síria, i franquícies a Líbia, Nigèria, Mali i Somàlia.

És possible que aquest món no sigui més segur amb la presumpta mort d’Hamza bin Landen, i que ho serà menys mentre continuem diferenciant els atemptats que tenen lloc a Europa d’aquells que maten a Kabul o Mogadiscio. Ningú està atacant el nostre sistema de vida, la nostra llibertat, com diuen alguns polítics. Som nosaltres els responsables, els que venem armes a cabassos a països àrabs corruptes que les utilitzen després a Síria i el Iemen. El primer pas és saber distingir les víctimes dels botxins, sense importar el seu cognom, raça o religió.