Greta contra Donald

L’agost passat, una adolescent sueca, Greta Thunberg, es va plantar davant del Parlament del seu país per protestar contra el canvi climàtic i exigir als polítics que actuessin ja. Quan va començar l’escola, hi anava cada divendres. Aviat allò es va conèixer com a 'Fridays for future'. La Greta va ser seleccionada per protagonitzar una xerrada en les TED Talks d’Estocolm. Avui centenars de milers de joves de tot el món la segueixen. Ha sigut convidada a parlar davant del Parlament de Suècia, l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial, el Parlament d’Estrasburg, i, al juliol, l’Assemblea Nacional Francesa. La seva forma clara d’argumentar i la seva contundència impressionen en una noia de 16 anys.

La Greta, malgrat la seva aparent fragilitat i el seu rostre encara de nena, s’ha convertit en un enemic temut i odiat per alguns. La dreta i l’extrema dreta van boicotejar la seva intervenció davant de l’Assemblea –no és la primera vegada que alguns polítics la rebutgen–, i va haver de pronunciar el seu discurs en una sala i no a l’hemicicle. Però no es va immutar ni per les desqualificacions dels parlamentaris ni pels epítets insultants que li van dirigir. Tampoc per la tempesta a les xarxes socials, on van batallar partidaris i detractors barallant-se.

Quan la Greta i els altres activistes que l’acompanyaven –la Greta viatja amb tren, mai en avió, per contaminar menys– van arribar a París, una onada de calor afectava la capital i tot França. Els adults que la van menysprear i no van voler escoltar-la els va contestar amb la seva habitual senzillesa desarmant: "Alguns han decidit no venir aquí, alguns han decidit no escoltar-nos. No passa res. Al cap i a la fi, no som més que uns nois. Però vostès sí que han d’escoltar la ciència".

Donald Trump, que va treure els EUA de l’Acord de París el 2017 malgrat que aquest país és el segon, després de la Xina, que més contribueix a l’escalfament global, segur que tampoc hauria volgut escoltar la Greta i els seus companys.

La Greta i la seva lluita són emocionants –per a mi ho són– per molts motius. Un és obvi. Una joveneta amb la seva trena que decideix enfrontar-se a forces polítiques, econòmiques, etcètera, que acumulen un poder que ella –i jo, amb penes i treballs– no pot ni tan sols imaginar. Un poder a mans, molt majoritàriament, d’homes que podrien ser el seu pare, o, més aviat, el seu avi. Aquesta "profeta amb pantalons curts", com alguns dels seus enemics l’han anomenat, actua sense càlculs, sense pla, fa el que fa perquè creu que és el que ha de fer. Tan fàcil i tan complicat alhora.

Una noia que, a més, se situa en l’encreuament d’una sèrie de dicotomies, de contradiccions de la nostra societat tal com l’hem organitzat. De fractures. I les remarca. Les fa evidents.

Un exemple té a veure justament amb l’edat i les generacions futures. Un dels arguments que sol utilitzar la Greta és el següent: ¿Què els diré als meus fills i nets? ¿Què els diré de la generació d’homes i dones actual, que sabien el que passava i, malgrat saber-ho, no van fer absolutament res? El seu discurs contraposa els que naixeran amb els que habiten avui el món. Posa en tensió els interessos d’uns i d’altres.

Una altra de les dicotomies que recull la jove sueca aparella globalització-antiglobalització. Ella, des d’un petit país com és Suècia (no arriba als deu milions i mig d’habitants), defensa la globalització, és a dir, que el món té problemes que han d’afrontar-se globalment. La globalització de la governança. En contra d’aquells que, des dels Estats Units, o des d’altres llocs, estan apostant per l’aïllament, pel replegament, per la no-col·laboració. Entenc que Greta Thunberg interpel·la els governs de tot el món perquè siguin capaços d’actuar –tot i que sigui per una vegada– junts i evitar el gran desastre.

Ens està dient que la globalització no pot ser només econòmica o comercial. Mentre la política, especialment la política democràtica, continuï restringida bàsicament a la dimensió estatal, els veritables grans problemes tenen molt difícil solució.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A la Greta li van diagnosticar Asperger (una forma d’autisme), Trastorn Obsessiu-Compulsiu i mutisme selectiu (només parla quan ho considera necessari). Les dificultats de la Greta per relacionar-se socialment, per seguir el corrent, per mentir, per esborrar idees i temors i la seva absoluta determinació potser l’han ajudat a aconseguir a fer el que ha fet, fa i segur que continuarà fent. La seva condició, alhora, ens interpel·la també sobre el que habitualment entenem per 'normalitat’ i per 'trastorn’.

* Periodista. Professor de Blanquerna-Comunicació (URL).