El 'top manta'
Sobreviure no és delicte
zentauroepp49330422 manteros190806192855 /
El 'top manta' des de fa alguns anys sembla haver-se convertit en un dels principals problemes de la ciutat de Barcelona d’acord amb certs discursos públics. No obstant, la venda ambulant dels manters no sembla estar entre les preocupacions dels barcelonins, segons constata semestralment el baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona. Llavors, ¿per què s’insisteix en el fet que el 'top manta' és un problema de primer ordre?
Cinc anys enrere, quan Barcelona en Comú va guanyar contra tot pronòstic l’alcaldia de la ciutat, aquest discurs va començar a fer efecte. Es tractava d’una de les estratègies utilitzades per desgastar el seu govern i tensar-lo, al ser una formació que es negava a criminalitzar la pobresa i a donar una resposta securitària al que són problemes socials. Però ara el seu soci de govern, el PSC, amb el tinent d’alcalde de seguretat Albert Batlle al capdavant, ha assumit aquest discurs com a propi.
Una dinàmica molt perillosa, ja que quan l’esquerra tracta una qüestió com el 'top manta' com un assumpte de seguretat ciutadana està assumint el relat de la dreta més reaccionària i validant actituds racistes, que no només normalitzen la xenofòbia social sinó que són contraris als ideals de les seves pròpies bases. Criminalitzar i estigmatitzar les persones racialitzades no és una cosa nova. Vet aquí les bases del racisme. Legitimar aquestes posicions és una temeritat, i més en context d’augment de les desigualtats socials. Quan una institució així ho fa només té un nom: racisme institucional. En altres localitats del litoral català, malgrat que no s’ha dut a terme una ofensiva securitària en relació amb el col·lectiu, tampoc s’ha realitzat una estratègia que permetés donar una resposta de caràcter social al problema del 'top manta'.
S’argumenta que el 'top manta' ocupa il·legalment l’espai públic. No obstant, també ho fan moltes terrasses que no tenen els papers en regla, vehicles rodats que aparquen on no ho haurien de fer o d’altres que es lloguen il·legalment. I, quan els veïns ho denuncien són moltes vegades menystinguts. ¿Per què no es respon a aquestes pràctiques amb la mateixa contundència? No serà perquè ningú vol tocar els interessos d’uns quants empresaris, mentre es persegueix, com en el cas del 'top manta', els més vulnerables. Voler sobreviure mai hauria de ser considerat un delicte.
S’afirma també que els manters fan la competència deslleial al petit comerç. Les dades, per contra, constaten que és l’obertura de grans centres comercials el que acaba amb el comerç local. Acusar la baula més feble de la cadena, aquells que només poden subsistir venent quatre CD o sabates falsificades, de l’empobriment del comerç de sempre és tan fals com demagògic.
Al contrari, ¿quina ha sigut la resposta del col·lectiu manter davant de tanta criminalització? Autoorganitzar-se, creant sindicats propis, reivindicar els seus drets o constituir una marca sota la qual comercialitzar el seu producte. La qüestió de la manta no se soluciona amb més dispositius policials sinó amb drets, dret a l’ocupació, dret a la vivenda, dret a tenir papers.
