Posar a dieta el planeta

Ja fa temps que és fàcil d’entreveure que en l’horitzó les conseqüències a mitjà termini de l’escalfament globalhem passat a una situació d’emergència ambiental. L'allau de conseqüències concretes de l’increment de les temperatures no només es fa més evident, àmplia i propera, sinó que s’hi uneixen altres efectes de l’explotació salvatge de la Terra, com l’omnipresència dels residus plàstics, l’extinció d’espècies animals i vegetals i la pol·lució urbana. Els experts del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que assessora l’ONUadverteixen ara que no n’hi ha prou de reduir les emissions de gasos en la producció d’energia, la indústria i els mitjans de transportper evitar el llindar a partir del qual l’increment de les temperatures pot ser irreversible i catastròfic. És necessari modificar els hàbits de consum i el sistema de producció d’aliments, responsable del 37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Garantir la seguretat alimentària de la humanitat i alhora evitar els efectes sobre el medi ambient, sobretot, de l’actual sistema de producció ramader obliga a posar fi al malbaratament alimentari i restringir el consum de carn en favor dels productes vegetals i els aliments d’origen animal més sostenibles.

A poc a poc, la consciència ambiental creix i, malgrat les reticències de l’extrema dreta més irracional i les resistències a prescindir de comoditats i avenços que ara entenem insostenibles aconseguits en les últimes dècades, cada vegada assumim més la necessitat de modificar els nostres hàbits quotidians. Encara de forma insuficient, però amb unes noves generacions cada vegada més conscienciades, entenem que a més d’exigir el compliment dels grans objectius fixats en acords internacionalssón necessaris compromisos personals. S’han començat a interioritzar pràctiques de reducció i reciclatge de residus, estalvi del consum d’energia i aigua i racionalització del transport privat. Però la ciència avisa que no n’hi ha prou i que també és necessari assumir nous hàbits alimentaris. Alguns d’aquests canvis susciten el temor de revifar desigualtats (vegeu el debat a Alemanya per les propostes d’augmentar l’IVA dels productes carnis, o l’impost sobre carburants que va desencadenar la revolta dels armilles grogues). Però s’han de trobar fórmules per evitar que continuem relliscant en un pendent que desencadenaria una crisi global de conseqüències impredictibles.