Per què deixen enrere casa seva

Davant de qualsevol problema, el que és racional és buscar solucions. Per fer-ho, no serveix mirar els efectes o danys que causa el problema, sinó l’arrel. ¿Què el crea? ¿Quines són les causes? En política, les presses, la pressió mediàtica o social i els interessos partidistes fan que, massa sovint, la immediatesa de les actuacions passi per alt la necessitat d’una bona anàlisi.

És el cas de l’escenari actual amb els menors estrangers no acompanyats. Vegem algunes de les conseqüències d’aquesta realitat: augment de la presència de menors als carrers, augment de robatoris en zones amb concentració turística, augment de confrontació amb veïns, especialment a les zones on hi ha centres d’acolliment i fins i tot alguns casos de delictes sexuals amb possible implicació de menors estrangers. Si només mirem aquestes ‘conseqüències’, les solucions més lògiques ens semblaran l’augment de la presència policial, la duresa en les actuacions, el possible tractament d’adults per als delictes sexuals o, fins i tot, la possible expulsió del territori nacional d’aquells amb sentència ferma. ¿Solucionarem amb això el problema? A llarg termini, pot ser que disminueixi l’afluència que sembla haver-hi ara, però, a curt termini, gairebé no hi hauria impacte. Si no es mira l’arrel del conflicte, si no s’analitza bé el problema, no trobarem les solucions adequades.

Notícies relacionades

Viatge a Kasr al-Kabir, el poble marroquí dels 'menes'

Parlen les famílies dels menes: «Aquí no podem oferir-los res»

Hem d’identificar el problema real. ¿El fet que ara hi hagi més menors sense família suposa un problema de quin tipus? ¿Social? ¿Polític? ¿De gestió? ¿El problema són només aquells que cometen delictes? En funció d’aquesta decisió, l’enfocament i les mesures varien enormement. Si es decideix que el problema és l’augment de menors sota tutela de la Generalitat, la causa és la falta de recursos del sistema de tutela i acompanyament i, per tant, és un problema que s’ha d’encarar amb recursos econòmics, tècnics i polítics. Si es decideix que el problema són només aquells menors que delinqueixen, llavors cal buscar solucions socials, policials i fins i tot legals.

En aquesta línia, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ha volgut conèixer millor el context de la fugida. Les raons per les quals joves (de forma aclaparadora, petits) decideixen embarcar-se en un viatge tan perillós i poc prometedor en lloc de quedar-se al seu lloc d’origen i amb la seva família. Les respostes de les mares i pares ens deixen en silenci i amb molt per pensar. “Allà almenys tindran una educació”. “Si moren, ho hauran intentat, però aquí no hi ha futur”. No fugen de cap guerra. Fugen de la pobresa, la desigualtat global i la falta d’oportunitats. O contribuïm a equilibrar les desigualtats amb el Sud o no tindrem equilibri aquí. O entenem que la seva primera opció és tenir una vida digna o no entendrem que els delictes formen part d’una marginalitat i rebuig social a què els aboquem. O millorem el sistema de protecció i acollida o no hi haurà policia que millori res. Una generació perduda per al seu país i una oportunitat perduda per a les nostres societats.