'Open Arms'
El rai de Lampedusa
Mentre els estats, amb o sense ports, actuïn de manera discrecional respecte a la immigració, els 'Salvinis' de torn jugaran al seu aire amb la narrativa de la por
zentauroepp46319064 afp pictures of the year 2018 members of the spanish ngo190520163546 /
‘El rai de la Medusa’, l’obra més coneguda del pintor romàntic Théodore Géricault, retrata el naufragi de la fragata francesa ‘Meduse’, el 1816. De les 147 persones que van quedar a la deriva, només quinze van aconseguir sobreviure després de gairebé dues setmanes de gana i deshidratació. L’obra, exposada al Louvre i inicialment censurada per les autoritats franceses, va revelar la desídia d’aquestes en el rescat.
Europa dona l’esquena
El fundador de l’oenagé Proactiva Open Arms, Òscar Camps, ha recuperat en un tuit la imatge d’aquest truculent capítol de la història per denunciar la situació extrema dels 157 migrants que porten a bord del seu barco 12 dies davant de les aigües de l’illa italiana de Lampedusa a l’espera que se’ls permeti desembarcar. “La història canvia, si ens deixen canviar la història”, ha escrit Camps en al·lusió als tots els governs i a la Unió Europea.
Mentre el veler ‘Astral’ s’acosta per donar recolzament logístic, la destinació de les persones que es llancen al mar per fugir de les terribles realitats dels seus països d’origen segueix embarrancat en l’arena política. La negativa d’Itàlia i Maltanegativa d’Itàlia i Malta evidencia un problema encara més gran: la falta d’intervenció d’Europa al·legant que cap dels seus països membre ho ha sol·licitat.
Política migratòria comuna
Notícies relacionadesL’oenagé acusa el Govern espanyol de posar-se de perfil. El ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, inquiet per l’afirmació, diu sentir-se interpel·lat pel dramàtic de la situació però agrega que el molesten “els capdavanters de la humanitat” que pensen que només són ells els que salven vides.
La situació és molt complexa i l’encreuament d’acusacions, estèril. Al mateix temps que ha d’articular-se, i complir-se, una política migratòria comuna entre els socis europeus, la Unió ha de recordar els valors de la llibertat, la igualtat i el respecte a la dignitat humana sobre els quals es van erigir les seves bases. Mentre els estats, amb ports o sense, actuïn de manera discrecional respecte a la immigració, els ‘Salvinis’ de torn jugaran al seu aire amb la narrativa de la por. Ara per ara, a Europa, aquell llunyà naufragi de dos segles enrere s’evoca avui amb massa freqüència.
