Una fràgil aliança contra Salvini

El vice primer ministre italià i titular de la cartera d’Interior, Matteo Salvini,ha vist frenat el seu primer assalt a la presidència de l’Executiu. L’intent de desencadenar unes eleccions parlamentàries de manera imminent,amb una moció de censura contra el primer ministre, Giuseppe Conte, que li permeti treure’s de sobre els seus socis de Govern del Moviment Cinc Estrelles (M5S), s’ha vist frenat per una fràgil aliança entre els ofesos grillinos i el grup parlamentari del Partit Demòcrata (PD), amb l’ex primer ministre Matteo Renzi. De moment, la votació d’aquest dimarts al Senat italià ha ajornat la discussió de la moció de censura i ho deixa tot a compte d’una compareixença de Conte el pròxim 20 d’agost. Ara es dibuixen diversos escenaris per frenar Salvini: un Govern tècnic avalat per l’M5S i el PD o directament la coalició entre tots dos que no va ser possible després de les eleccions en què Renzi va ser derrotat. Les dificultats no són poques, des de les diferències que ja van fer que el PD rebutgés aquesta possibilitat fins a l’estira-i-arronsa que mantenen el secretari general del PD, Nicola Zingaretti, inicialment més predisposat a anar a les urnes i que ara prefereix confiar la solució al president Matarella, i Renzi, que amb el grup parlamentari sota el seu control amenaça d’utilitzar la situació actual per pilotar una escissió.   

Salvini busca capitalitzar la popularitat acumulada, que li brinda unes expectatives de vot que arribarien al 38% del cens. Que ho hagi aconseguit gràcies a una política obertament antiimmigració i antieuropea, amb un discurs a mig camí entre el populisme de Trump i regustos cabdillistes d’altres temps, deixant als de l’M5S, temps enrere, antisistema, el paper de component moderat de la fórmula de Govern, és el primer motiu de preocupació. Però és molt més inquietant l’horitzó que es presenta en cas que Salvini aconsegueixi portar Itàlia a unes eleccions anticipades i aconsegueixi la majoria àmplia, però insuficient, a la qual apunten els sondejos. A l’actual aliança de Govern populista la substituiria un Executiu sense cap fre per a una deriva cada vegada més obertament ultradretana de la Lliga, amb Silvio Berlusconi i els nostàlgics del feixisme de Fratelli D’Italia com a únics socis possibles de Govern. Motiu més que suficient perquè l’esquerra italiana premiï la necessitat de frenar aquesta amenaça abans que embardissar-se de nou en les seves eternes disputes internes.