A peu de carrer
No hi ha un model de contractació únic
Amb una millor reglamentació tindrem millors instruments perquè empreses i treballadors puguin regular de bona fe la seva relació laboral
zentauroepp37007431 economia coworking190531163344 /
El 30% dels contractes laborals a Espanya són temporals. Un estudi recent de Caixabank Research explica que, en el sector industrial, els que tenen una durada d’una setmana han passat del 7% el 2007 al 32% en l’actualitat. El SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) remarca que el 28% dels contractes firmats el 2018 van teniruna durada d’una setmana o menysi que gairebé un 40% dels contractes temporals van tenir una durada inferior a un mes (el 2007 eren un 28%). El 2018 es va arribar ala xifra més alta de contractes a temps parcial a Espanya, amb 2,9 milions de treballadors (un 3,2% més que el 2017), xifra que suposa un 14% de la taxa de contractació, però que encara és baixa en comparació amb el 19,4%, la mitjana dels països europeus.
Encara tenim al capel conflicte de Glovo i Deliveroo, sense resoldre. Elsfalsos autònoms, és a dir, la recerca de la mercantilització de la relació laboral per evitar l’aplicació de drets laboralsi els costos de Seguretat Social associats és un fenomen molt antic però molt estès.
Tot i que elparadigma de les relacions laboralsseguirà sent el lloc temps complet, fenomens com elcontracte temporal, el de temps parcial, l’augment dels autònomscontinuen creixent, buscant unaflexibilitatmés gran per a l’empresa.
En molts casos les empreses necessitencontractar treballadors durant poc tempso a temps parcial, cosa que és legítima. No obstant, s’ha de tenir en compte que probablement elvalor afegitque aporten aquests treballadors sigui molt alt, ja que duen a terme la seva comesa, de vegades un projecte concret, quan l’empresamés ho necessitai només durant aquell temps. Però lescondicions laborals de la negociació col·lectiva, que estableixen salaris i regulen la prestació laboral, basant-se en la quantitat de temps de treball, responen realment a l’esquema d’una prestació laboral estable a temps completi amb vocació de continuïtat, cosa que impedeix adaptar-se a les necessitats.
Ajustar-se a la realitat social i empresarial
Les lleis laborals i la negociació col·lectiva haurien deregular aquestes situacions de manera més ajustada a la realitat social i empresarial, determinant d’una forma diferent la remuneració, les cotitzacions, el temps de treball... de manera que es puguiconciliar la flexibilitatque per a les empreses suposen aquestescontractacions no estructurals, amb la sostenibilitat per a uns treballadors que estan en una situació de mésincertesaque els fixos.
La sentència recent del Constitucional queelimina per a les jubilacions el coeficient aplicable als dies treballats en contractes a temps parciali que suposava la reducció de la quantia de les jubilacions en aquest col·lectiu, és un aspecte moltpositiu, ja que reconeix el dret que un dia treballat és igual a un dia decotització a la Seguretat Social, com els treballadors a temps complet.
Notícies relacionadesAmb una millor reglamentació tindrem millors instruments perquè empreses i treballadors puguin regular de bona fe la relació laboral i, potser, també aconseguim reduir elsfalsos autònomsi la utilitzaciófraudulenta de contractes temporalsi a temps parcial.
*Professor de Relacions Laborals Estratègiques d’EADA Business School
