¿Barcelona insegura? Porca misèria

Han passat més d’11 anys des deldebat entre Pedro Solbes (PSOE) i Manuel Pizarro (PP) i, ara, tant temps després d’aquell febrer del 2008, aquell exercici de negació de l’evidència malgrat l’aclaparador pes de les proves continua tenint tot el valor del que no hauria de ser un debat polític responsable. La pitjor crisi de la nostra generació ja havia fet les seves primeres mossegades, però aquell debat el va guanyar qui va ocultar la boleta: Solbes. La veritat no sempre resulta fotogènica i de vegades és més rendible a curt termini ocultar el cap com un estruç.   

El que està passant a Barcelona en els últims mesos amb la crisi de la inseguretat recorda massa la forma com es va afrontar l’inici de la salvatge crisi econòmica que ens va canviar a tots. Uns semblen preocupats únicament a esbombar que malament que està tot. Ja se sap: si hi ha maror... D’altres han negat la més gran durant massa temps i ara, després de l’aliança que ha permès crear el govern municipal entre Colau i Collboni, han abraçat la fe del convers. Tot s’hauria d’arreglar desplegant policies. De fet, traient policies d’uns llocs per posar-los en un altre.

El pitjor és que uns i altres saben perfectament que la seguretat és cosa de policies, però no només de policies. Però és el que millor ven i ofereix titulars. Els experts en polítiques de seguretat saben que reduir-ho tot a la porra i la pistola no soluciona el problema i pot alimentar respostes simplistes si no no senzillament racistes.

Notícies relacionades

Batlle reconeix que Barcelona pateix «una crisi de seguretat»

Tres ferits al cremar un assentament romanès a Barcelona

Vetllar per la seguretat també és vetllar perquè els veïns no siguin expulsats dels barris de la gran ciutat. Que els preus dels lloguers tinguin límit en la seva pujada. Que la trama comercial no es redueixi a franquícies sense implicació al territori. Que la ciutat defugi el monocultiu turístic i impliqui els barris en l’acollida dels guiris. Que l’urbanisme i la construcció d’immobles no facilitin assentaments de barraques o ocupacions. Que els serveis socials segueixin els col·lectius vulnerables, com els drogodependents, o que la infància estigui protegida de veritat. Que els sensesostre rebin assistència... Vetllar per la seguretat és combatre la misèria. 

Efectivament, estem insegurs.